Obscuritas (David Lagercrantz)

"Obscuritas" és el retorn del suec David Lagercrantz (Solna, 1962) després d'escriure els tres últims volums de la saga "Millennium", iniciada pel difunt Stieg Larsson. Se'n va sortir prou bé. Aquesta nova sèrie la protagonitzen l'aristòcrata Hans Rekke, excatedràtic de psicologia de la universitat californiana de Stanford, i la Micaela Vargas, una jove policia, filla d'immigrans xilens. Hauria de ser un còctel explosiu, però s'entenen a la perfecció.

Des d'un primer moment en Rakke em va recordar l'insuperable Sherlock Holmes. Potser massa i tot. Té la mateixa intuïció, la mateixa capacitat de deducció i, també, la mateixa adicció a les drogues. Un calc. Per sort, en els agraïments l'autor se'n recorda de Sir Conan Doyle i del seu mestratge. En Rakke i la Vargas -cap dels dos passa pel seu millor moment- intenten esbrinar qui hi ha darrere de la mort d'un àrbitre de futbol. Inicialment, la policia deté el pare d'un jugador juvenil, que l'havia amenaçat per haver-se empassat un penal en un partit. Ho semblava, però no era el culpable. És per això que la nostra parella protagonista decideix investigar una mica més, a títol personal i corrent un munt de riscos.

Els fets passen als afores d'Estocolm, l'any 2003. Podríem parlar de novel·la negra -hi ha un assassinat i una investigació oberta- però el llibre va una mica més enllà. Retrata un conflicte internacional de grans dimensions, amb els talibans de l'Afganistan de protagonistes principals. Van matar músics i van destruir els seus instruments, sobretot als que s'havien format en les escoles de la Unió Soviètica. Què hi tindrà a veure en tot això l'àrbitre, Jamal Kabir? Talibans, la CIA, el ministeri d'Afers Exteriors de Suècia... tothom sap més del que explica. Tortures a presons, canvis d'identitat i traïcions omplen aquesta novel·la de la qual n'esperava una mica més. És àgil, amb molts diàlegs, però crec que m'hi ha faltat alguna cosa.

"Sens dubte, no era gens estrany que la direcció de la policia s’interessés pel cas. Potser l’assassinat en si era fruit d’un rampell de bogeria, una conseqüència d’anar borratxo. Però hi havia altres elements que feien que la investigació fos més complicada. La víctima, en Jamal Kabir, havia sigut àrbitre de futbol i havia fugit dels talibans des de l’Afganistan, i l’havien matat a cops de pedra després d’un partit de categoria juvenil al camp d’esports Grimsta IP. Era d’esperar que en Falkegren volgués estar pendent de tot. Va baixar a l’estació Solna Centrum i va continuar en direcció a la comissaria de l’avinguda de Sundbybergsvägen. Va pensar que avui, per fi, no s’estaria callada i diria en quins punts li semblava que fallava la investigació".

@Jordi_Sanuy