Todo vuelve (Juan Gómez-Jurado)

"Todo vuelve" és la continuació de "Todo arde" i la setena novel·la del conegut com a 'Universo Reina Roja', que completen "El paciente", "Cicatriz" i la trilogia "Reina roja", "Loba negra" i "Rey Blanco". Juan Gómez-Jurado (Madrid, 1977) té molt clara la fórmula de l'èxit: capítols breus, frases curtes, llenguatge col·loquial i acció per donar i per vendre. El llibre té 598 pàgines, que es llegeixen amb avidesa, i l'ha publicat Ediciones B.

El retrobament del lector amb l'Aura Reyes, la Mari Paz Celeiro (coneguda com Emepé) i la Sere Quijano no s'ha fet esperar massa; i respon a les expectatives. Més focs d'artifici. Les tres dones, cansades de perdre, continuen lluitant contra tot i tothom. Per a elles, res no és impossible. Cada obstacle es converteix en una nova motivació. Una executiva, una exlegionària i una hacker que es converteixen en un problema per a més d'un. La història -n'explicaré ben poques coses, comença en una presó d'alta seguretat on quatre internes perilloses intenten assassinar a l'Aura. Ella necessita continuar amb vida deu minuts més... i potser se'n sortirà. Ha de recuperar a les seves due filles.

La Cris i l'Alex estan a càrrec de la Mari Paz, que es desviu per elles. Quan la necessita, pot comptar amb la Sere. A "Todo vuelve", les nostres heroïnes han d'intentar trobar un maletí que vol tothom, amb un valor incalculable. Elles no saben què hi ha a dins ni quin dels grups que les persegueix és més perillós. Ja arribarà el moment de triar. Entre alguns capítols, l'autor afegeix paràgrafs d'un misteriós document que, si algun dia es publiqués, podria ensorrar a moltes persones importants, de les que remenen les cireres en aquest món podrit i cruel. Però l'Aura, llesta com una fura, segur que tindrà algun pensament brillant que ho farà volar tot pels aires. Queda clar, que el 'Universo Reina Roja' no s'acaba aquí. El bo d'en Juan té recursos il·limitats i corda per estona. Felicitats!

"Todo lo que Aura Reyes pretende es continuar con vida diez minutos más. 

No es tarea fácil. 

Si tuviera que apostar, la propia Aura —cuya especialidad es el cálculo de riesgos y beneficios— pondría todo el dinero en contra de la débil figura acorralada en una esquina del patio de la cárcel. Al fin y al cabo, las otras son cuatro, son más fuertes que ella y Aura nunca ha sabido defenderse demasiado bien. 

No hay testigos, algo de lo que el funcionario de guardia se ha asegurado. Nadie vigilando en los muros, las cámaras están apagadas. Tan sólo un desierto de cemento sediento de la sangre de Aura, que gotea de su nariz rota y empapa la línea amarillenta que marca el final del campo de baloncesto".

@Jordi_Sanuy