Nada bueno germina (César Pérez Gellida)

"Nada bueno germina", l'última novel·la de César Pérez Gellida" (Valladolid, 1974), és la continuació de "Bajo tierra seca", Premi Nadal 2024. Com l'anterior, és un bany de sang constant. De Sebastián Costa i Antonia Monterroso arriben a dir que "maten més que la grip", que fueteja l'Espanya de principis del segle XX. La llista de persones assassinades per la parella de fugitius és inacabable. Passen per Jaén, Còrdova, Madrid i Valladolid deixant al seu pas mort i desolació.

En Sebastián és un veterà de guerra que es guanyava la vida treballant per una agència de detectius. Fins que l'Antònia li roba el cor i l'enteniment. Ella és una ambiciosa vídua que, abans de conèixer el seu actual soci, ja tenia molts morts a l'armari. O al fons d'un pou, per ser més exactes. L'Antonia és bonica, intel·ligent, perversa i alta com un sant Pau. Els persegueix pràcticament tothom, començant per Martín Gallardo (que ha deixat enrere la seva addicció a l'opi) i Darío Pacheco, exguàrdies civils i companys d'armes de Costa en un passat que queda molt lluny. També volen eliminar-los diferents clans gitanos, que busquen venjança. La capacitat de supervivència dels nostres protagonistes els sorprèn fis i tot a ells mateixos. Tenen més vides que un gat.

Estem davant d'un llibre d'aventures espectacular. Té 525 pàgines i està publicat per Destino. Pérez Gellida no deixa que l'acció perdi intensitat en cap moment i ens ho explica d'una manera molt cinematogràfica. Sempre passen coses. Els personatges són foscos, torturats i amb grans dosis de mala llet. En Sebastián i l'Antonia busquen un futur a l'altre costat de l'Atlàntic, si són capaços d'arribar-hi. La seva és una aliança antinatural, marcada per la set de riquesa, la desconfiança i un desig sexual intens i perillós. L'autor ens parla del poder, de la lluita contra el destí, de la lleialtat i també de decisions que es prenen pensant en els diners i no en les conseqüències funestes que poden provocar. Queda clar que "bajo tierra seca nada bueno germina". Sensacional.

"El maldito factor humano. 

Un segundo antes de ordenar al cerebro que el índice venza la resistencia del gatillo de su viejo Webley, Sebastián Costa ya sabe que los casi dos meses que ha invertido en la planificación del golpe se van a ir al garete. Casi dos meses con todas sus semanas, días y horas dedicados por completo a evaluar cada mínimo detalle, cada posible variable por muy remota que fuera, cada pormenor. Todo con el propósito de que este último atraco fuera un éxito."

Altres llibres llegits i comentats de César Pérez Gellida: 

"Todo lo mejor"

"Nos crecen los enanos"

"Astillas en la piel"

"La suerte del enano"

@Jordi_Sanuy

Morir dos veces (Susana Rodríguez Lezaun)

Subestimar a algú mai no ha estat una decisió sàvia.En el moment menys esperat, aquella persona que et semblava tan convencional s'inventa un gir de 180 graus i ho fa volar tot pels aires. Sense previ avís. És el cas de la Soleil, protagonista indiscutible de la primera part de "Morir dos veces", de Susana Rodríguez Lezaun (Pamplona, 1967). El llibre té 365 pàgines i l'ha publicat l'editorial Harper Collins.

De portes en fora, la Soleil viu pel seu marit, el jutge Eric Bisset, i pel seu fill Daniel, que té dos anys. L'home la té molt lligada, igual que la seva sogra, que la respecta més aviat poc. És enginyera informàtica i, quasi d'amagat, fa diverses feines des de casa seva, a Carcassona. Millor que ningú en sàpiga res. Ho té tot controlat fins que, un dia, es veu obligada a desaparèixer. Ha de deixar la seva vida actual de banda, amb marit i fill inclosos. Considera que, de vegades, cal fer un pas enrere per poder donar-ne dos endavant. Encara que el preu a pagar sigui molt car. És llavors quan neix la Moon Aubry, més salvatge i perillosa que la dona que havia estat fins llavors. Han passat sis anys, i l'encàrrec que li fan la porta directament cap al passat. Es reobren ferides que ja s'estaven cicatritzant.

La Susana té la mà trencada en donar vida a personatges torturats i que pateixen d'allò més  La lluita a contrarellotge de la Monn per intentar resoldre aquesta feina que no hauria d'haver acceptat és desenfrenada. Sense aturador. El seu exmarit, en hores baixes, tampoc no està per tirar coets. Estem davant d'una novel·la negra poderosa i trepidant. És d'aquelles que, un cop començades, ja no pots deixar de banda fins a saber-ne el final. Té ritme, està molt ben escrita i inclou aquells girs inesperats, cent per cent marca de la casa. Et deixen pràcticament sense alè. Tindrem més Moon Aubry en un futur? Doncs jo diria que sí, però tampoc no ho tinc clar.

 

"Las bridas que le inmovilizaban los brazos le habían abierto la piel. Le escocían las muñecas y hacía rato que los hombros lanzaban dolorosas punzadas por lo forzado de la posición. Pero qué más daba ya. Todo estaba a punto de acabar. La incertidumbre, el miedo, el dolor. ¿Habría merecido la pena? Dudaba de que tuviera la oportunidad de responder a esa pregunta. 

La mujer conducía serena. No lo había mirado ni una sola vez desde que lo obligó a tumbarse en el asiento trasero de la camioneta. Tampoco habían hablado. 

A través de la ventanilla veía cómo la ciudad desaparecía poco a poco. Primero los edificios, luego las farolas y los carteles. Ahora, lo único que quedaba al otro lado era la noche y la fugaz luminiscencia de los coches con los que se cruzaban".

Altres llibres llegits i comentats de Susana Rodríguez Lezaun: "Bajo la piel", "En la sangre", "Mejor muerto" i "Sin retorno".

@Jordi_Sanuy