Nada bueno germina (César Pérez Gellida)

"Nada bueno germina", l'última novel·la de César Pérez Gellida" (Valladolid, 1974), és la continuació de "Bajo tierra seca", Premi Nadal 2024. Com l'anterior, és un bany de sang constant. De Sebastián Costa i Antonia Monterroso arriben a dir que "maten més que la grip", que fueteja l'Espanya de principis del segle XX. La llista de persones assassinades per la parella de fugitius és inacabable. Passen per Jaén, Còrdova, Madrid i Valladolid deixant al seu pas mort i desolació.

En Sebastián és un veterà de guerra que es guanyava la vida treballant per una agència de detectius. Fins que l'Antònia li roba el cor i l'enteniment. Ella és una ambiciosa vídua que, abans de conèixer el seu actual soci, ja tenia molts morts a l'armari. O al fons d'un pou, per ser més exactes. L'Antonia és bonica, intel·ligent, perversa i alta com un sant Pau. Els persegueix pràcticament tothom, començant per Martín Gallardo (que ha deixat enrere la seva addicció a l'opi) i Darío Pacheco, exguàrdies civils i companys d'armes de Costa en un passat que queda molt lluny. També volen eliminar-los diferents clans gitanos, que busquen venjança. La capacitat de supervivència dels nostres protagonistes els sorprèn fis i tot a ells mateixos. Tenen més vides que un gat.

Estem davant d'un llibre d'aventures espectacular. Té 525 pàgines i està publicat per Destino. Pérez Gellida no deixa que l'acció perdi intensitat en cap moment i ens ho explica d'una manera molt cinematogràfica. Sempre passen coses. Els personatges són foscos, torturats i amb grans dosis de mala llet. En Sebastián i l'Antonia busquen un futur a l'altre costat de l'Atlàntic, si són capaços d'arribar-hi. La seva és una aliança antinatural, marcada per la set de riquesa, la desconfiança i un desig sexual intens i perillós. L'autor ens parla del poder, de la lluita contra el destí, de la lleialtat i també de decisions que es prenen pensant en els diners i no en les conseqüències funestes que poden provocar. Queda clar que "bajo tierra seca nada bueno germina". Sensacional.

"El maldito factor humano. 

Un segundo antes de ordenar al cerebro que el índice venza la resistencia del gatillo de su viejo Webley, Sebastián Costa ya sabe que los casi dos meses que ha invertido en la planificación del golpe se van a ir al garete. Casi dos meses con todas sus semanas, días y horas dedicados por completo a evaluar cada mínimo detalle, cada posible variable por muy remota que fuera, cada pormenor. Todo con el propósito de que este último atraco fuera un éxito."

Altres llibres llegits i comentats de César Pérez Gellida: 

"Todo lo mejor"

"Nos crecen los enanos"

"Astillas en la piel"

"La suerte del enano"

@Jordi_Sanuy