dilluns, de febrer 26, 2018

La força d'un destí (Martí Gironell)


Dimecres surt a la venda “La força d’un destí”, de l'amic Martí Gironell (Besalú, 1971). És el Premi Ramon Llull. Està publicat per Columna i té 371 pàgines. El seu protagonista és Ceferino Carrión (Santander, 1928). Amb 21 anys, va agafar un vaixell al port francès de Le Havre amb destí a Nova York. Ho va fer com a polissó, fugint de l’Espanya franquista. Carrión es converteix en Jean Leon, restaurador d’èxit i viticultor.

La seva és una vida de pel·lícula. Una bona part de la mateixa la viu envoltada d’actors, el seu somni frustrat. Des que un dia porta Frank Sinatra i Ava Gardner en el seu taxi, la seva sort canvia. Mai va arribar a ser un bon amic del cantant, però hi va tenir una relació molt cordial. “La Veu” va contractar-lo de cambrer al Villa Capri i, des d’aquell mateix moment, va adonar-se que seria feliç entre plats i copes. Per aquest luxós restaurant hi passaven actor i actrius de la talla de James Dean, Paul Newman, Warren Beatty, Marilyn Monroe i Elizabeth Taylor. Amb Dean es van convertir en pràcticament ‘germans’, planificant l’obertura d’un restaurant junts. Va morir en un accident de cotxe poc abans. La Scala, però, va acabar sent una realitat.

Em dona la sensació que Jean Leon va ser una persona egoista. Només mirava per a ell... i pels seus famosos. Marxa de Barcelona de ben jove i només es posa en contacte amb la seva família  d'allà un parell de cops en un munt d’anys. Nos sabien si era viu o mort. La Katie, que va ser la dona de la seva vida, el va ajudar moltíssim, donant forma a tots els seus projectes. Malgrat això, ell sempre la deixava en un segon pla. Va haver de pujar els seus dos fills pràcticament sola. En Jean sempre té coses més importants que fer. A La Scala o a les vinyes del Penedès treballava de valent per fer un vi que meravellés al món. Volia aconseguir tot allò que somiava, encara que pel camí hi deixés les persones que estimava. Danys col·laterals! La seva màxima sempre va ser: "Pots rondinar, però ho has de fer".

La relació del nostre protagonista amb polítics de nivell també va ser espectacular, amb els Kennedy i Ronald Reagan al capdavant. “La força d’un destí” és un llibre que es llegeix molt bé, pràcticament d’una tirada. El fet que la majoria de protagonistes siguin prou coneguts per tothom, amb actrius i actors al capdavant, el fan molt proper. Està escrit amb un llenguatge àgil i directe, amb força diàleg, i és molt visual. És com si estiguessis dins d'una pel·lícula dels anys daurats de Hollywood. Molt recomanable. Segur que serà un dels grans èxits d’aquest Sant Jordi que ja tenim a tocar dels dits.

“El camí traçat des del Villa Capri fins a La Scala no només va ser ascendent per a en Jean Leon. Els actors del grupet que el freqüentava ja havien deixat de ser eternes promeses. Molts ja eren considerats estrelles de Hollywood. L’absència d’en Dean va permetre en Leon obrir-se més i establir una relació d’amistat amb altres membres del grup d’actors que, com ell, també enyoraven en Jimmy. Va ser el cas de la Nat –la Natalie Wood-, l’única noia de la colla de qui tots, poc o molt, estaven enamorats. Però no eren correspostos, ja que el seu cor estava ocupat des de feia anys per L’RJ, en Robert Jhon Wagner”.

Bona setmana a totes i a tots.

@JordiSanuy_

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada