dimarts, de maig 28, 2019

Persecució (Toni Sala)


Feia temps que no llegia una novel·la tan contundent i amb un ambient tan carregat i malaltís. Brutal. Parlo de “Persecució”, de Toni Sala (Sant Feliu de Guíxols, 1969). Té 338 pàgines i està publicada per L’Altra Editorial. Està narrada per quatre personatges diferents. Es van prenent el relleu, capítol a capítol. Són l’Èlia, l’Albert Jordi, la Teresa i en Mercury. La primera dirigeix una petita immobiliària.

El llibre comença d’una manera molt contundent, amb l’Èlia explicant que, després d’un temps sortint amb ell, una nit, l’Albert Jordi li explica que deu anys enrere havia matat a una dona amb un ganivet. Li diu de cop i volta. Sense pròlegs ni contemplacions. Com si no tingués més importància. Ella el fa fora de casa sense preguntar-li res. Atemorida. Tot el seu món s’esmicola i s’enfonsa irremeiablement. Entre de ple en un malson sense aturador. La violència està molt present en tota la història. Assassinats, suïcidis, avions estavellats, animals degollats i esquarterats en escorxadors… Les pàgines estan plenes de sang i de vísceres. De patiment i de por. De recança i de venjança. Malaltia pura. Hi ha moments realment incòmodes de llegir.

Des de poc després de fer-lo fora de casa seva, l’Èlia comença a buscar a l’Albert Jordi desesperadament. Vol explicacions. Qui sap si encara pot fer marxa enrere i deixar-lo entrar de nou a la seva vida. Per la seva banda, ell, quan li toca, explica perquè va matar a la seva exdona amb un ganivet, el seu pas per la presó i la seva posterior reinserció a la societat. Abans de cometre el crim, treballava en una llibreria. Mentre estava pres, va conèixer en Mercury i l’Andrés, dos delinqüents comuns que li portaran molts problemes. Racistes fins al moll de l'ós. Tots tres passen una nit esbojarrada a Platja d’Aro, plena d’alcohol i de cocaïna. Ho acaben veient tot nevat. I els micos parlen. Bogeria total. Els altres dos narradors són en Mercury i la Teresa, una ex hostessa que treballa en un hotel proper a l’aeroport de Girona.

Els quatre protagonistes generen cert rebuig, sobretot els homes. Actuen amb prepotència, són violents i quan fan mal no tenen ni el més minim remordiment. Danys col·laterals. “Persecució” menciona diversos temes d’actualitat, com l’accident d’un avió de la companyia Spanair a l'aeroport de Barajas, els atemptats a La Rambla de Barcelona o el Referèndum de l’1 d’Octubre i el Procés Català. És un llibre molt ben escrit, que t'obliga a fer-te un munt de preguntes. Que faries tu si… És dur com un cop de puny a l’estómac. De lectura imprescindible.

"Camps de trasplantaments. Arbres amb cors entre les fulles, que primer floreixen i després comencen a bategar. Cors de nens a les maduixeres. Bosses de sang en forma de síndries, melons i carabasses. Fruiters plens d'orelles i de nassos. De les branques broten llengües i fetges. Al setembre es cullen galtes del pomer i l'octubre ronyons de la perera. Reguem cervells i plantem bufetes, el noguer dona testicles. Els pulmons són tubercles, es desenterren, les pastanagues es fan de cinc en cinc i són dits. Els arbres són cartílags i artèries i venes arrelades. A la tija del roser hi creixen dents, es despleguen arbustos d'os blanc. Ulls mirant pertot arreu entre les fulles del nisprer. Peus, cames. Braços, dits, només s'han d'anar a collir al camp".

Bona setmana a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada