dijous, de desembre 09, 2021

L'art d'explicar l'art (Enric Nogueras Abelló)


Quan vaig començar a llegir “L’art d’explicar l’art” no sabia ben bé amb què em trobaria. De seguida em va fer pensar en "L'infinit dins d'un jonc". La màgia que posa Enric Nogueras quan escriu sobre art és comparable a la d’Irene Vallejo quan ho fa de literatura. Em vaig quedar corprès quan, en la pàgina 197 -en té 204-, Nogueras (Barcelona, 1972) recomana el llibre de la filòloga i escriptora aragonesa. La quadratura del cercle.

“El meu fill petit ho fa millor!”. Que aixequi la mà qui no hagi sentit aquesta expressió, o una de similar, mirant quadres en un museu, en especial d'artistes contemporanis. L’autor de “L’art d’explicar l’art” intenta demostrar que res no és casual i que, darrere de qualsevol obra, sempre hi ha una història interessant de conèixer. Històries que explica amb passió -bàsica en aquesta vida- i d’una manera didàctica. N’hi ha un total de 30. És molt difícil triar-ne unes quantes. Totes enganxen. Saber els motius que té l’artista per fer el que fa crec que dona a l’obra un plus afegit. Quan veus "Mar negro", de Carlos Aires (Ronda, 1974), pots pensar que es tracta d'un parquet de colors bonic. I ja està... Després de saber que està fet amb restes de pasteres i vaixells abandonats en les costes espanyoles et quedes amb la boca oberta.

Passes per una carretera solitària, enmig de la natura, i et fixes en uns cartells publicitaris on s'hi veu el mateix paisatge que hi ha al darrere. Curiós. Estem parlant de "Visible Distance/Second Sight", de Jennifer Bolande (Cleveland, 1957). L'artista va voler jugar amb la idea de la distracció. Una proposta per fer el viatge més tranquil als conductors. A les xarxes socials les fotografies no ocupen 'lloc físic'. Passades a paper es converteixen en una gran muntanya. És el que va fer Erik Kessels (Roermond, 1966) a "24 HRs in Photos", una bona iniciativa sobre el poder de la imatge com a targeta de presentació i relació. En va imprimir 350.000. L'anècdota de "Nena amb un càntir d'aigua", de Miquel Viladrich (Torrelameu, 1887-1956), amb la vídua del pintor intentant recuperar quadres del seu marit, m'ha fet emocionar. Com l'entenc! El meu avi matern també era pintor, Jaume Bassa Ribera, i miro de fer el mateix.

Entre altres, Nogueras també ens parla d'obres de Yoko Ono, Frida Kahlo, Gustav Klint i Santiago Rusiñol. En sap un munt de coses de totes elles; i aconsegueix fer-les més properes al lector. És difícil parlar d'un llibre d'art amb només quatre paraules, com estic fent en aquest post. El millor és comprar-lo i poder llegir de primera mà tot el que explica l'autor, mentre es miren les obres que ha escollit. Com a curiositat, he de dir que pesa molt. Dedica unes sis pàgines a cada artista. Està editat per Glòria Gasch i publicat per Columna. Dimarts de la setmana que ve el presentem al Restaurant Cocteleria Jok de Barcelona.

“Hi ha obres que, per les seves dimensions, sembla impossible que s’hagin pogut concebre, però per sort hi ha artistes que no coneixen límits a l’hora de crear. A partir de la feina col·lectiva d’un munt de gent amb qui treballen en la idea inicial, saben pensar en gran i ens ofereixen instal·lacions que ens deixen amb els ulls com unes taronges! Aquest podria ser el cas del fantàstic artista xinès Ai Weiwei, que, alhora, és un destacat activista contrari al règim de la Xina i, molt probablement, una de les icones més importants de l’art contemporani mundial. La seva descomunal obra Llavors de gira-sol és un exemple de bellesa, d’elaboració lenta i minuciosa, i de com plasmar un missatge clar que arribi als visitants, a la societat occidental, als governants del seu país i a tota la societat xinesa com un cop de puny ben donat enmig de la cara”.
(Parlant de "Sunflowers Seeds", d'Ai Weiwei).

Bona setmana a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada