dimecres, de gener 26, 2022

Alma (Juan Yanni)


Desconeixia l’existència de Juan Yanni, pseudònim d’un escriptor del Nord d’Espanya resident a Madrid, i la veritat és que m’ha sorprès positivament. El seu últim títol, “Alma” -que es llegeix d’una tirada- és molt potent. Tinc ganes de saber més coses de la galerista Mia Golding i de la inspectora Idoia Iturri. Segur que les seves aventures no s’acaben en aquesta novel·la, publicada per The Galobart Books. 301 pàgines amb un bon ritme.

La història comença a Madrid, on se celebra l’exposició d’art contemporani més important de tots els temps. Hi assisteixen mig miler de persones, el millor de cada casa. Artistes, galeristes, polítics, financers, xeics àrabs... No hi falta ningú rellevant. Han pagat una fortuna per poder-hi ser. El problema és que un dels vips, el crític més reconegut del moment, apareix assassinat de manera cruel. El seu cos forma part d’una de les obres d’art. El reconeix la Mia, que és qui fa saltar tots els senyals d’alarma. El cas queda en mans de la inspectora Iturri, que ràpidament estableix una potent relació d’amistat amb la galerista. Yanni ens dibuixa dos grans personatges femenins, amb un complicat món interior. Sobreviuen en una societat corrupta, obscura i plena de secrets. Aparentment, són fortes i no es deixen intimidar per res ni ningú. L’amor no sembla estar entre les seves prioritats. La feina ho capitalitza tot.

“Alma” és d’aquelles novel·les negres que creen addicció. Ens parla del difícil món de l’art i de la prepotència d’alguns dels seus actors principals, amb els crítics al capdavant. De la mà de Yanni passem per Madrid i per Formentera, però també per Londres i per Rússia. Arreu, les traïcions, les falsificacions i les comissions il·legals estan a l’ordre del dia. Un altres dels temes tractats és la salut mental, sovint marcada pels fets viscuts en les etapes de formació, que ho acaben impregnant tot. Entre alguns capítols, s’inclouen petites reflexions d’un infant que no sabem qui és. Un nen que intenta protegir a la seva germana d’abusos i vexacions constants. Al final, descobrim de qui es tracta i què ha fet els últims anys. Tot està explicat de manera clara, directa i molt visual. Recomanable.

“Le costó superar el episodio de Flores, por todas las implicaciones personales que supuso el caso Azcárate1 , pero ahora se halla totalmente integrada en su trabajo y lo disfruta. Su jefe, Ridruejo, es serio y trata de permanecer distante, pero sabe que la valora y aprecia. Le ha dejado libertad de acción en todos los casos que ha intervenido durante este año. Durante ese tiempo de asesoría, aprovechó también para seguir con su tarea docente e impartir varias asignaturas en un master de Criminología y Ciencias forenses”.

Bona setmana a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada