dimarts, de juny 28, 2022

La vida elàstica (Dani Vilaró)

"La vida elàstica", de Dani Vilaró (Barcelona, 1972), és el III Premi Ciutat de Terrassa Anna Murià de contes. Té 166 pàgines i està publicat per Voliana Edicions. La majoria dels seus personatges viuen situacions límit, superant moltes vegades la fina línia que separa la realitat de la ficció. Personatges ferits que intenten millorar, però que quasi mai ho aconsegueixen. Vides fràgils i plenes de dubtes, amb l'etiqueta de perdedors.

A "Allegro prestissimo con fuoco", per exemple, en Marc no s'adona que s'ha fet gran i continua amb una vida plena d'excessos, amb llacunes mentals incloses. Igual que en Regencós, que mai té un no per ningú quan es tracta de sortir de festa, a "Paciència de sioux". Intenten rebel·lar-se, cadascun a la seva manera, els actors principals de "Crits" i "Maskenfreiheit". En el primer, en Raül passa de ser un home sedentari a donar-ho tot al gimnàs. Fins al punt d'obsessionar-se. Sense punt intermedi. En el segon, una noia vol treure's la màscara (real o fictícia?) que li van fer posar els seus pares quan tenia set anys. Per protegir-la de què? També es rebel·la l'escriptor fracassat de "Goma d'esborrar". Ho esborra tot, sense aturador. Compte que no es faci desaparèixer a ell mateix...

Vilaró ens regala uns contes molt ben treballats i plens de ritme, amb finals totalment inesperats. En aquest grup, hi podríem incloure "Taxi lliure" (amb un taxista a qui li desapareixen alguns clients de dins del cotxe), "L'aigua encara no és freda" (amb unes ulleres de busseig que fan miracles) o "Ni ens ensumeu", una història de 'déus humans' amb assassinat inclòs. De relacions de parella, que passen per millors i pitjors moments, també se'n parla a "La segona part", que és el conte que tanca el llibre, i a "La mar salada", que és el que l'obre. El completen "El salt" (pensaments abans d'un gran repte esportiu), "Uluru" (obsessió per un roc màgic australià) i "Espai", amb dos astronautes, dona i home, discutint molt lluny de la terra. Una altra aventura amb un punt de no retorn...

"Aquesta nit fas l'ocellot. T'enreda aquell que sempre té corda i campa pels bars, que et llança missatges-ham a cabassos, ara sí ara també, que ve amb la murga sigui dilluns, dimarts, dimecres... per temptejar si ets fora de casa, si sona la flauta, si et pot atrapar en la teranyina. Resulta que fa diana i el que ha de ser un gintònic i bona nit i tapa't, n'acaben sent tres i festa. Abans que abaixi la persiana trobeu un catau on entaforar-vos i cremar hores com la metxa d'un petard".  

@Jordi_Sanuy

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada