dijous, d’octubre 27, 2022

Apocalipsis bebé (Despentes)

Quan penso en Despentes, la primera paraula que em ve al cap és 'provocadora'. Fins a punts insospitats. No deixa ningú sencer. Els seus personatges carreguen contra tot i tothom. Al seu últim llibre, "Apocalpisis bebé", la mare de la protagonista critica als catalans perquè necessiten subvencions "para hablar la lengua suburbial". El seu marit li diu que l'anticatalanisme és típic de la ultradreta. Per ella, Catalunya és "una aldea".

Quan firma, Despentes (Nancy, França, 1969) ha fet desaparèixer el seu nom de pila, Virginie. En desconec el motiu. "Apocalipsis bebé" -el títol no m'agrada massa- està traduït per Robert Juan-Cantavella i està publicat per Random House. Són 307 pàgines amb una força extraordinària, amb escenes violentes i també de sexe lèsbic. Molt visuals. Una de les protagonistes, La Hiena -podríem definir-la com una 'aconseguidora'- ja sortia a "Vernon Subutex", una trilogia que en el seu moment em va semblar excepcional. Els temes són diferents, però l'atmosfera d'aquesta última novel·la és força similar. Tot passa a París i a Barcelona, "la ciudad más ruidosa de Europa. ¿Tocarle el pelo a un albañil? Ni se te ocurra"

La Valentine és una adolescent problemàtica. M'atreviria a dir que és addicte al sexe i a les drogues. Una noia fàcil. No es valora massa. La seva mare, d'origen magrebí, va abandonar-la de ben petita. Pels diners i el luxe. Viu a París amb el seu pare, un escriptor d'un èxit limitat, i amb la seva àvia, molt autoritària. El dia que es cansa de tot, desapareix. Per trobar-la, la família contracta a una detectiva sense experiència, la Lucie Toledo. L'acompanyarà La Hiena, una lesbiana de manual amb mètodes ben aviat poc ortodoxes. Mítica dins de la professió. Per les pàgines d'aquest llibre passen bandes d'hardcore, okupes, monjes corruptes i d'altres personatges salvatges i perillosos. El pitjor de cada casa. El final, per inesperat i transcendent, és apoteòsic!

FRANÇA S'ESTÀ MORINT

Quan llegeixes Despentes, perds la fe en el món i en la humanitat. Fa mal al lector amb cadascuna de les seves paraules. El seu és un llenguatge cru i violent, com una puntada a l'estómac. Denuncia la passivitat de la classe mitjana, els treballs precaris, les desigualtats, la política, la desesperació, la immigració -tema recurrent-, les religions i fins i tot l'heterosexualitat... Fa la sensació que la seva França s'està morint per moments, com la resta d'Europa. Podríem parlar d'una novel·la d'impacte, amb tocs de noir, que camina entre la sàtira social i el thriller contemporani. El lesbianisme ho acaba impregnant tot, amb La Hiena com a referent únic i insubstituïble. Fan incondicional de la Despentes, descarnada i àcida com sempre.

"Una chica que hay de pie, y a la que veo de perfil, se pone unos guantes de látex blancos y los embadurna con un gel transparente. Con la otra mano tiene agarrada por el hombro a una morenita delgada, ahora le abre las piernas con las rodillas. Detrás de ella, una morena la inmoviliza la cabeza tirándole del pelo. De espaldas, al otro lado del salón, reconozco a Zoska, está inclinada sobre un tío sin camisa con los músculos de los hombros y la tableta del abdomen bien marcados. Tatuajes chicanos de colores en los brazos. Golondrina en el pecho. Tiene los ojos grandes, almendrados, los labios perfilados. Ella dibuja lentamente un primer trazo sobre la parte superior de su hombro...". 

@Jordi_Sanuy

"Vernon Subutex 1"  

"Vernon Subutex 2" 

"Vernon Subutex 3"

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada