dijous, d’octubre 13, 2022

El silenci dels altres (Pere Francesch Rom)


Podríem parlar de viatge iniciàtic. D'anar cap al passat per sanejar el present i, en la mesura que sigui possible, viure el futur amb una certa pau d'esperit. Tancar el cercle familiar, conèixer els orígens (o aproximar-s'hi) i fer justícia amb els avantpassats. De tot això, en Pere Francesch Rom (Montbrió del Camp, 1981) en parla en la seva primera novel·la, "El silenci dels altres". Té 233 pàgines i està publicada per l'editorial Columna.

En el dia a dia no és fàcil aturar-se, reflexionar i, amb les idees clares, actuar en conseqüència. Fins que, quan menys t'ho esperes, alguna cosa o persona bombardeja la teva falsa estabilitat i ho fa volar tot pels aires. En el cas del periodista que protagonitza aquest llibre, la culpable de la seva metamorfosi és l'Anna, que el deixa després de deu anys en parella. La seva sanadora, la Llívia, li demana una pausa. Abans d'acceptar la marxa de la seva ex ha de saber què va passar realment amb el seu besavi, en Ramon Rom Castellví, que va fugir de Montbrió del Camp, a principis del 39, perseguit pels franquistes. L'últim cop que algú el va veure va ser a Cercs, amb l'objectiu de travessar la frontera amb direcció a França.

No sé quina part de la novel·la és realitat i quina ficció, però el periodista és l'alter ego de Pere Francesch Rom, com ell mateix ha explicat en més d'una entrevista. I en Ramon Rom Castelví, el seu besavi, està clar. El protagonista no jutja. L'únic que intenta, i no és fàcil, és trobar respostes. Com a mínim, dirigir-se a les persones adequades per poder fer les preguntes que fa temps que té al cap. I les localitza, després d'anys i panys de silencis familiars. Es desplaça a Cercs, tot sol, per fer justícia als seus. "Només si t'acomiades dels morts", ens detalla, "podràs dir adeu als vius". "El silenci dels altres" és un llibre agradable, melodiós, i ple de referències de còmics, videojocs, cançons, pel·lícules i llibres. La majoria em són molt properes. Tot un descobriment. Visca Mazinger Z, les Tortugues Ninja i en Frodo Saquet!

"Només si t’acomiades dels morts, reprèn, podràs dir adeu als vius. Aprèn a acomiadar els morts perquè així, només així, estaràs en pau per fer-ho dels vius. Has de viatjar aquest cap de setmana al poble de Cercs. O ara o mai. Ella veu i sent en els meus ulls les resistències que creixen en el meu interior, però no s’atura: No esperis més. T’has passat tota la vida esperant, posposant..., i ara se t’esmuny entre els dits. Observa el preu que has hagut de pagar per ajornar les coses que són importants. Recorda el que va haver de pagar el teu avi matern, David. Que vols emmalaltir, noi? Observa’t i observa, pensa en totes les malalties que va patir ell per no obrir el cor i per no saber treure tot el dolor que portava dins".

@Jordi_Sanuy

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada