diumenge, de desembre 11, 2022

Esperando al diluvio (Dolores Redondo)

Carlos Ruiz Zafón deia que Dolores Redondo (Donostia, 1969) "és la reina del thriller literari". Hi estic completament d'acord. Ho va demostrar en els quatre llibres que configuren l''univers Baztán" i torna a deixar-ho clar a "Esperando el diluvio", publicat per Destino (en castellà) i Columna (en català). Jo he llegit el primer. 572 pàgines sense respir i amb uns personatges que t'atrapen i no et deixen anar. Està ambientada majoritàriament a Bilbao, l'any 1983, poc abans de la tempesta que ho va arrasar tot.

John Biblia és un assassí en sèrie escocès que mai no va ser identificat. Hauria matat tres dones a Glasgow. El cas encara és obert i fins i tot no es descarta que pugui estar viu. Aquest és el fet real. A partir d'aquí, Redondo, amb una imaginació desbordant, col·loca a l'inspector escocès Noah Scott Sherrington a Bilbao, darrere de la seva pista. Actua mogut per un pressentiment. Ho fa a títol personal, sense informar els seus superiors i posant en risc la poca salut que li queda, per culpa d'una miocardiopatia dilatada. Sis mesos, com a molt. En Noah va estar uns minuts mort, però van poder reanimar-lo a temps. L'aterra saber què hi ha a l'altre costat. Ho va veure -o sentir- i mai més no ho podrà oblidar.

El policia compta amb la col·laboració de l'ertzaintza Mikel Lizarso i d'en Rafa, un noi amb paràlisi cerebral. Això li permet a l'autora parlar de la creació de la policia integral del País Basc (1982) i de visibilitzar la feina que fan les associacions que es dediquen a l'atenció de les persones que pateixen aquesta malaltia. Un altre personatge clau és la Maite, separada i amb una filla. Porta un bar en el nucli antic de Bilbao. Ningú li ha de dir què ha de fer. Sap decidir per ella mateixa. La novel·la té la banda sonora de la ràdio que escolten els protagonistes, amb cançons com "Amor de hombre", de Mocedades"Poker para un perdedor", de Tino Casal; o "Wouldn't It Be Good", de Nik Kershaw. De fet, cada capítol del llibre està titulat amb una estrofa d'aquest famós himne.

DOCTORA ELIZONDO

En Noah necessita explicar tot el que està vivint i decideix visitar la doctora Elizondo, que té el despatx en el mateix edifici on hi ha la pensió on està instal·lat. No sé si el cognom és un homenatge al poble on vivia Amaia Salazar (la inspectora de la trilogia del Baztán) o a la Milen Elizondo, supervivent de l'esfondrament del Casino de Bermeo. L'últim que vull dir, pensant en John Biblia, és que, si ens basem en la novel·la, la seva infantesa el va marcar per sempre més. No va saber sobreposar-se al control de les dones de la seva família i ho van pagar un munt d'innocents. "Esperando el diluvio" és un llibre que ens ho explica tot sense presses i a on no hi falta res: assassinats, amor, companyonia i un diluvi sense precedents. Sensacional.

"Todos vamos a morir, Noah, y siempre nos parecerá pronto. Si un año antes nos revelasen cuándo va a suceder, inevitablemente tendríamos la sensación de que se nos ha escapado el tiempo. Lo que quiero decir es que pudiste haber muerto en el lago la otras noche, pero no fue así. He visto morir a mucha gente, jóvenes con toda la vida por delante y ancianos que se suponía que ya lo habían hecho todo, y en el último instante todos se agarran a la vida desesperadamente. El único secreto de esta vida es vivir hasta el último segundo, Noah. Aprovecha tu tiempo".

ELS ALTRES LLIBRES DE L'AUTORA:

"Los privilegios del ángel"
"La cara nord del cor"
"Todo esto te daré"
"Ofrenda a la tormenta"
"Legado en los huesos"
"El guardià invisible"

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada