dimecres, de desembre 28, 2022

Liquideu Einstein (Andreu González)

El físic alemany d'origen jueu Albert Einstein (1879-1955) va ser a Barcelona sis dies, del 22 al 28 de febrer de 1923. Hi va fer tres conferències, convidat per l'enginyer i matemàtic Esteve Terrades. Aquest viatge el novel·la Andreu González (L'Hospitalet de Llobregat, 1974) a "Liquideu Einstein". Té 215 pàgines i està publicat per Capital Books. L'autor deixa clar que d'inici és una obra de ficció que també inclou personatges reals i successos documentats.

Einstein era una figura mundial per les seves avançades teories de la física moderna. Però no era estimat ni reconegut per tothom. A Alemanya, per exemple, no veien de bon ull que un jueu pacifista fos el seu científic estrella. I es van plantejar eliminar-lo, aprofitant la seva estada a Barcelona. L'ideòleg del complot era Herman Ehrhardt, líder nacionalista alemany antirepublicà i antisemita. Va liderar una brigada que portava el seu nom. Però com passa en aquests casos, necessitava algú que fes la feina més fosca, per no embrutar-se les mans. L'escollit va ser l'Otto Guttman, que va perdre el seu pare a la guerra. Era jueu i tocava el violí, com el mateix Einstein. Vivia amb la seva mare i teníen gravíssims problemes per cobrir les necessitats bàsiques.

Alemanya estava ofegada per la derrota de la Primera Guerra Mundial i la pobresa i l'atur afectaven pràcticament a tothom. Era l'escenari perfecte per buscar un culpable i acusar-lo de tots els mals. I es va escollir als jueus com a ase dels cops. Les coses se'ls van complicar ràpidament, quasi sense adonar-se'n. "Liquideu Einstein" acaba convertint-se en una àgil novel·la de lladres i serenos, amb l'Otto perseguint l'Albert Einstein per una Barcelona que tampoc no passa pel seu millor moment. El jove Otto és un personatge que es fa estimar. Té molts dubtes i és fàcil d'enganyar, tot i que en el fons del seu cor té clar que és bo i què és dolent. El problema és que ja ha donat el braç a tòrcer i, quan s'ha arribat al límit, potser és complicat fer marxa enrere.

"Albert Einstein es va despertar ben d’hora i encara va mandrejar una mica al llit. A l’habitació del costat, la seva cosina Elsa també estava desperta. Les dues habitacions es comunicaven per una porta que es podia tancar amb baldó per qualsevol de les dues bandes. Aquella nit cap dels dos no s’havia tancat, però no era infreqüent que ell ho fes quan ho considerava oportú. Elsa entenia aquell costum com una necessitat del científic de concentrar-se en els seus treballs. De fet, a l’àtic del pis de Berlín Elsa hi tenia prohibit l’accés. Només de mala gana ell accedia que la dona de fer feines hi entrés de tant en tant".

@Jordi_Sanuy

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada