dimarts, d’abril 04, 2023

Malart (Aro Sáinz de la Maza)


Amb “Malart”, Aro Sáinz de la Maza (Barcelona, 1959) tanca la tetralogia dels elements. El protagonista d'aquesta nova aventura literària torna a ser l’inspector Milo Malart. És un policia valent, tossut, intuïtiu, negociador, amic dels seus amics i torturat per dins. El seu objectiu sempre és acabar amb la injustícia i la infàmia, a qualsevol preu. Aquest cop viu tres dies a contrarellotge, de dijous a dissabte, sense cap mena de suport. El llibre té 461 pàgines i està publicat per l'editorial Destino

El Somerton és un iot de luxe. Els seus propietaris són un jove matrimoni de l'alta burgesia, amb qui Malart està obsessionat. Fa temps que els segueix de prop. Està convençut que han assassinat diverses persones, després de vexar-les sexualment i fer-les patir fins a punts insospitats. L’últim cop van ser absolts per la contaminació de les proves. Es va trencar la cadena de custòdia. Segur que algú de la policia els va ajudar... Quan apareixen morts tots dos, Malart es converteix en el principal sospitós. Les seves petjades i empremtes dactilars estan en tot el vaixell, on han aparegut els cadàvers. Per acabar-ho d’adobar, l’inspector està desaparegut. Què pensaran els seus companys? El consideraran culpable o buscaran proves per intentar demostrar la seva innocència?

La subinspectora Rebeca Mercader ho té clar. Confiança cega en en Milo. Ella és la seva versió femenina, per dir-ho d’alguna manera. Intenta raonar com ho faria el seu company per mirar de localitzar a qui va acabar amb el matrimoni. I no serà fàcil. “Malart’ és una novel·la que ens parla de la dictadura dels poderosos. Amb diners ho poden comprar tot: jutges, policies i el que faci falta. També reflexiona sobre la venjança, la traïció, els remordiments i les pors personals. De vegades, tirar endavant costa, sobretot si no has fet les paus amb el passat. És una novel·la àgil, trepidant i moderna, amb protagonisme per les xarxes socials. L'emoció es manté fins a l'última pàgina, amb acció i sorpreses constants. No cal haver llegit les anteriors de l'Aro per poder gaudir-ne al màxim. Recomanable.

"-CaixaBank la tiene que estar sangrando viva a base de cuotas trimestrales de castigo por haber reducido su nivel de ingresos -explicó-. Es la forma que tiene esa gentuza de joder a las personas con menos recursos. Cuanto menos tienes, más te penalizan. Es lo que le pasa a mi sobrino. Has cambiado de curro, ahora tiene un sueldo mucho menor, y CaixaBank le cobra sesenta euracos al trimestre por no ingresar la cifra anual que ellos consideran rentable para mantener su cuenta, ¡como si lo hiciera queriendo! La birlan doscientos cuarenta pavos al año por el morro, un robo en toda regla. Pero los chorizos son los que te mangan la cartera por la calle a punta de navaja, nos ha jodido".

@Jordi_Sanuy

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada