dissabte, d’abril 20, 2024

Ciudad en ruinas (Don Winslow)

Costa d'assimilar que Don Winslow (Nova York, 1953) s'hagi jubilat. Al llarg dels anys, l'escriptor nord-americà m'ha regalat hores i hores de lectura meravelloses. El seu últim llibre, "Ciudad en ruinas", tanca la immensa trilogia que completen "Ciudad en llamas" i "Ciudad de los sueños". Està traduït al castellà per Victoria Horrillo Ledesma i publicat per l'editorial Harper Collins. Són 463 pàgines trepidants i sense aturador.

El personatge central, Danny Ryan, està a l'altura d'Art Keller, l'agent de la DEA protagonista d'"El poder del perro", "El cártel" i "La frontera", l'altra grandíssima trilogia de Winslow, dedicada al narcotràfic. Ryan és l'antiheroi, un home torturat pel passat i sempre amenaçat per un present incert. És d'origen irlandès i va pertànyer a la màfia de Providence, d'on va haver de marxar, amb el seu fill d'un any i mig, escapolint-se dels italians i dels federals. En aquesta tercera part, el retrobem a Las Vegas, convertit en un magnat del joc. Ha plogut molt des que era un simple estibador portuari. Sembla que la vida li somriu, però quan intenta comprar el seu tercer hotel, desencadena una nova guerra. Els seus vells enemics, que mai no s'han oblidat d'ell, reapareixen amb més força que mai.

Amb el suport de la seva mare i de la seva antiga banda, en Ryan intentarà salvar al seu fill Ian -costi el que costi- i fugir cap endavant, un cop més. Winslow ens regala una novel·la negra amb un ritme vertiginós i un munt d'assassinats. Capítols curts, plens de diàlegs i amb frases àgils i directes per incidir en els seus temes habituals, encapçalats per la venjança, la traïció, la compassió, l'ambició i també l'amor. No s'oblida de la corrupció, que de vegades neix en els mateixos passadissos del poder de Washington. En Danny mai no s'ha considerat una mala persona. Només ha matat quan ha estat estrictament necessari. Tot i la duresa de l'obra, m'he emocionat tres o quatre de cops, sobretot al final. Un llibre rodó, per posar punt final a una carrera plena d'èxits. Gràcies, Don.

"Danny está insatisfecho.
Se pregunta por qué mientras contempla el Strip de Las Vegas desde la ventana de su despacho.
Hace menos de diez años, piensa, huyó de Rhode Island en su coche viejo, con un hijo de un año y medio, un padre senil y todas sus posesiones metidas en el maletero. Ahora es socio de los hoteles del Strip, vive en una mansión estupenda, tiene una cabaña en Utah y cada año estrena un coche que paga al contado.
Que Danny Ryan sea multimillonario le parece tan gracioso como irreal. Nunca soñó -ni él ni nadie que le conociera en su juventud- que algún día tendría más patrimonio que su siguiente paga, y mucho menos que se le consideraría un magnate, una de las grandes figuras de ese gran juego de poder que es las Vegas".

@Jordi_Sanuy

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada