Comentari: 'Sling Blade' ('El otro lado de la vida'). Nota: 8'5

El món és massa gran per a ell

1996 / Òscar al millor guió adaptat. Nominada al millor actor (Billy Bob Thornton) / Estats Units / 126 minuts / Drama / Director: Billy Bob Thornton. Intèrprets: Billy Bob Thornton, Dwight Yoakam, J.T. Walsh, John Ritter, Lucas Black, Natalie Canerday, Robert Duvall / Un retardat mental senzill i amable surt de l'hospital psiquiàtric on estava ingressat per un doble homicidi. El seu objectiu és començar una nova vida.

Costa de creure que una família doni aixopluc a un retardat mental desconegut el mateix dia de conèixer-lo. Si deixem al marge aquest 'petit detall', 'Sling Blade' és una pel·lícula extraòrdinaria. L'Òscar al milló guió adaptat està més que merescut. Billy Bob Thornton també se'n podia haver emportat l'estatueta de millor actor principal, però aquell any va ser per Geoffrey Rush, el pianista de 'Shine'. Tot i no ser premiat, el seu paper és immillorable.

En Karl ha matat, però cau simpàtic. Ho va fer quan era petit, quasi per obligació, per supervivència. És amable, sembla tenir bon cor i, el més important, sap escoltar. L'hospital psiquiàtric en què ha crescut és casa seva. Allà no té problemes amb ningú, se sent segur. Però a la vida cal anar cremant etapes i un dia es veu obligat a sortir al món exterior. Ja ha pagat el seu deute amb la justícia, que no el considera perillós, i ha de sortir endavant sol, sense protecció.

És retardat, és veritat, però en Karl té molt clares quines són les seves limitacions. Mai no faria mal a algú que creiés que no s'ho merexia. No deixa de ser un justicier. Només sortir de l'hospital-presó en què estava coneix un nen que no té pare (s'havia suïcidat anys enrere) i tot canvia. Entre tots dos es crea una relació increïble, molt ben explicada pel director. Hi ha una connexió total, que fins i tot traspassa la pantalla. L'estudi de caràcters i temperaments és brutal. El nen troba el pare que no té; el retardat, algú que l'entén i l'estima... per primer cop a la vida.

Tant Billy Bob Thornton com el nen, interpretat per Lucas Black, són molt propers a l'espectador; fan un treball digne de menció. Però no només ells. També brillen amb llum pròpia Dwight Yoakam (el padrastre alcohòlic i insoportable), J.T. Walsh (el sanguinari company d'en Karl a l’hospital), John Ritter (l'homosexual amic de la mare. Inoblidable el seu paper a la sèrie ‘Un hombre en casa’), Robert Duvall (el deshumanitzat pare d'en Frank) i Natalie Canerday (la seva dolça i maltractada mare). Tampoc podem deixar de costat els companys de la banda d'en Doyle, el personal del psiquiàtric, l'amiga del súper, el seu cap... tots estan genials. La veritat és que és el càsting més rodó que recordo.

(La resta del comentari explica parts de la pel·lícula)

En Karl va matar per primer cop quan tenia dotze anys. Tampoc no es va portar bé quan va enterrar al seu germà acabat de néixer, però seguia les ordres del seu pare. Al costat del seu amic Frank sobreviu amb dignitat, tenint el calor humà que mai li havia donat la seva família. Quan era nen, patia com ningú. Fins al punt, que el fet de ser retardat potser el va ajudar a suportar la seva desesperació. Ara ho té clar: no deixarà que en Frank ho passi tan malament com ell. Si és necessari tornarà a assassinar. Li pot costar pensar, però això ho te claríssim.

Al final, en Karl i en i en Vaughan, un rebutjat per ser retardat i l'altre per ser homosexual, són les persones amb més seny de la història. Cadascun a la seva manera, intenten que en Jack i la Linda no pateixin. Tots dos donarien la vida per ells. 'Sling Blade' ('El otro lado de la vida') és una pel·lícula factual, d'aquelles que et fan reflexionar, que et demostren que les coses, a voltes, no són com semblen després d’un primer cop d’ull. Tot amanit amb una banda sonora envejable. Cinema de gran qualitat, amb MAJÚSCULES.