Comentari: 'Spiderman 3'. Nota: 6

Pel·lícula o videojoc?

2007 / EEUU / 140 minuts / Fantàstic - Còmic / Director: Sam Raimi / Intèrprets: Tobey Maguire, Kirsten Dunst, James Franco, Thomas Haden Church, Topher Grace, James Cromwell, Bryce Dallas Howard, Rosemary Harris / La Mary Jane i la seva 'feina' de superheoi ja no són incompatibles per en Peter Parker. Fins al punt que vol demanar-li que es casi amb ell. Però un dia el seu vestit passa a ser de color negre, per culpa d'un bacteri que cau de l'espai. Aquest vestit millora tots els seus poders, però alhora desperta el costat més fosc i venjatiu de la persona que el porta. En Peter deixa de preocupar-se de la gent que estima i només pensa en ell. Se n'adona a temps per arreglar-ho tot. De nou, amb el seu clàssic vestit vermell guanya els seus propis dimonis i troba la força suficient per enfrontar-se al Venom (amb un vestit negre fet amb els mateixos bacteris que ell rebutja) i al terrible home de sorra.

Està de moda fer pel·lícules llarges, però un gran metratge no és sinònim d’èxit, més aviat tot el contrari. Amb mitja hora menys, ‘Spiderman 3’, passaria millor. A més, no podem oblidar que aquesta pel·lícula va dirigida a un públic preferentment jove. Jo vaig anar a veure-la amb el meu fill i, a partir de l’hora i tres quarts, ja no sabia ni com asseure’s. El començament és espectacular, amb una baralla entre l’Spiderman i el seu amic-enemic de l’ànima perseguint-se entremig dels gratacels. Un gronxant-se entre teranyines, l’altre volant amb el seu monopatí d’última generació. Són deu minuts brutals, tot i que, en alguns moments, no saps si estàs veient la pel·lícula o jugant al videojoc. Hi ha massa imatges creades per ordinador i el canvi, quan es passa d’un pla llunyà a un primeríssim primer pla, es nota excessivament. Veus com es passa de la realitat virtual a la real.

‘Spiderman 3’ és una pel·lícula d’estrena, però tens la sensació que moltes coses ja les has vistes abans. És el cas de l’home de sorra, que et fa pensar, inevitablement, en ‘La Momia’ (1999) i les seves seqüeles. Hi ha imatges pràcticament idèntiques. Tampoc no és una sorpresa l’Spiderman negre (en Venom) que, visualment, és exactament igual que l’altre... però amb dents, afiladíssimes, com no. El director es preocupa en connectar ‘Spiderman 3’ amb les dues primeres parts, amb tot un seguit d’imatges de l’assassinat de l’avi del protagonista i la lluita contra ‘El duende verde’, pare d’en Harry Osborn. En canvi, no sabem per què arriben a la terra els ‘bacteris negres’ ni per què s’enamoren de l’Spiderman. Arriben i ja està.

Precisament, la lluita interior d’en Peter Parker és un altre dels grans encerts de la pel·lícula. Del noi tímid i reservat del vestit vermell al dolent, dolent del vestit negre. Se suposa que quan va d’aquest color es torna més faldiller i egoista. Veure en Tobey Maguire de ‘castigador’, amb els ulls pintats de negre, com si fos el cantant de ‘The Cure’, té la seva gràcia. Com a mínim, serveix per trencar el seu habitual registre de nen bo a què ens té acostumats des de Pleasantville (1998).

No sóc fan de Kirsten Dunst, més aviat tot el contrari, però ja m’he acostumat a veure-la com l’eterna xicota d’en Peter Parker i de l’Spiderman, perquè és la parella de tots dos, és clar. Aquesta joveneta de només 25 anys es va donar a conèixer el 1994 (quan només en tenia 12) fent de nena a ‘Entrevista con el vampiro’. De la seva filmografia em quedo amb ‘Las vírgenes suicidas’ (1999), de Sofia Coppola; ‘Olvídate de mí’ (2004) i ‘Elizabethtown’ (2005). M’imagino que Coppola n’està contenta, perquè li va regalar el paper de protagonista a ‘María Antonieta’(2006).

(La resta del comentari explica parts de la pel·lícula)

El final és el pitjor d’’Spiderman 3’. Un discurs insuportable sobre l’amistat que no convenç ningú. En cinc minuts, en Harry Osborn passa d’odiar en Peter Parker a estimar-lo com si fos el seu germà. I això que li ha destrossat la cara. Passa de negar-li l’ajut a morir per ell. ‘Per això estan els amics’ diu. I per coses més senzilles, no et fot! Ja no li fa res que participés, directament o indirecta, en la mort del seu pare. Està preparat per lluitar contra l’Spiderman negre, l’home de sorra i qui faci falta. Potser en fan un gra massa... i més parlant de sorra. Estem condemnats a l’’Spiderman 4’. Perquè aquesta parella s’acabarà casant, no?