Coses: La pitjor notícia

El periodisme esportiu de Granollers està de dol. Mai no oblidarem l’Oriol Piera López, que ens va deixar el dia 30 de maig. Només tenia 40 anys. Era ‘lluitador, amable, generós, pacient, lleial, conseqüent i amic dels seus amics.‘, com es podia llegir en el recordatori que van entregar-nos el dia del seu enterrament. Estic d’acord que el trobarem a faltar moltíssim i que sempre el portarem al cor.

Jo el coneixia des de feia més de vint anys, quan la seva família va crear ‘Gol Vallès’, una publicació que va omplir un buit important en el món de l’esport de la nostra comarca. Al llarg d’una bona temporada, hi vaig escriure les cròniques del Club de Bàsquet Granollers. Tant ell com el seu pare, que inicialment estava al capdavant del projecte, van confiar en mi i sempre els estaré agraït. Quan vaig ‘volar’ del seu setmanari, vaig seguir veient l’Oriol, ja que coincidíem als partits i a les rodes de premsa dels diferents equips de la ciutat.

Els periodistes esportius de Granollers d’aquella època (i és que comencem a fer-nos vells, la veritat) erem companys i també amics, perquè, més enllà de la nostra feina, també ens reuníem per fer altres coses junts. D’aquí el naixement de l’APEVOR (Associació de Periodistes Esportius del Vallès Oriental), que va organitzar una gran número de sopars-col·loqui amb destacades personalitats del món de l’esport. Així, de memòria, en recordo amb Manel Comas i Josep Maria Oleart (entrenadors del Club de Bàsquet Granollers), amb Luis Barbosa (entrenador de l’Esport Club), amb Emilio Alonso (entrenador del BM Granollers), amb Tachinha i ‘Mosquito’ (jugadors de La Garriga de Futbol Sala), amb Atli Hilmarson Geir Sveinson (jugadors del BM Granollers)... la llista és inacabable, com la complicitat amb els convidats.

Actualment, l’APEVOR està ‘congelada’, tot i que al mes de novembre vam tornar a quedar per recordar vells temps i estudiar projectes de futur. Segur que algun d’ells, el que sigui, estarà dedicat a la memòria del nostre Oriol. S’ho mereix. Actualment, ‘Piera Edicions S.L.’ és un referent del periodisme local. No fa massa, en l’espai l’entrevista de ‘Granollers Televisió’, l’Oriol va ser el convidat d’en Pep Vilar, a qui va explicar tota la seva experiència en el món dels mitjans granollerins. A més del ‘Gol Vallès’, estandard la família Piera, l’editorial de l’Oriol ha anat creixent amb publicacions com ‘La Portada’, ‘Mirador’, o ‘Comarca activa’, a més del portal Puntvallès.com’. A la feina també el trobaran a faltar.

Per acabar vull explicar una anècdota que crec que pot servir per explicar com era el nostre amic. L’any 1987, ‘Gol Vallès’ em va donar un trofeu a la millor tasca periodística, un trofeu que encara guardo en un lloc destacat de casa meva. El setmanari ‘Plaça Gran’ va publicar una carta d’un granollerí (sota pesudònim, és clar) criticant la meva elecció. Col·laborava a molts llocs, deia, però l’únic que jo tenia... era molta cara, res més. La setmana següent, a les pàgines de ‘Gol Esports’, i a cara descoberta, l’Oriol em defensava amb una frase més o menys com aquesta: ‘Si no ets un excel·lent professional, com és el cas, en aquest món per l’únic que serveix la cara, si és que la tens, és perquè te la trenquin’. Gràcies per tot Oriol. Descansa en pau.

Foto: Josep Maria, Jordi, Manel, Jaume, Josep Lluís, Xavi, Vicenç i Oriol.