El periodisme esportiu de Granollers està de dol. Mai no oblidarem l’Oriol Piera López, que ens va deixar el dia 30 de maig. Només tenia 40 anys. Era ‘lluitador, amable, generós, pacient, lleial, conseqüent i amic dels seus amics.‘, com es podia llegir en el recordatori que van entregar-nos el dia del seu enterrament. Estic d’acord que el trobarem a faltar moltíssim i que sempre el portarem al cor.
Jo el coneixia des de feia més de vint anys, quan la seva família va crear ‘Gol Vallès’, una publicació que va omplir un buit important en el món de l’esport de la nostra comarca. Al llarg d’una bona temporada, hi vaig escriure les cròniques del Club de Bàsquet Granollers. Tant ell com el seu pare, que inicialment estava al capdavant del projecte, van confiar en mi i sempre els estaré agraït. Quan vaig ‘volar’ del seu setmanari, vaig seguir veient l’Oriol, ja que coincidíem als partits i a les rodes de premsa dels diferents equips de la ciutat.
Els periodistes esportius de Granollers d’aquella època (i és que comencem a fer-nos vells, la veritat) erem companys i també amics, perquè, més enllà de la nostra feina, també ens reuníem per fer altres coses junts. D’aquí el naixement de l’APEVOR (Associació de Periodistes Esportius del Vallès Oriental), que va organitzar una gran número de sopars-col·loqui amb destacades personalitats del món de l’esport. Així, de memòria, en recordo amb Manel Comas i Josep Maria Oleart (entrenadors del Club de Bàsquet Granollers), amb Luis Barbosa (entrenador de l’Esport Club), amb Emilio Alonso (entrenador del BM Granollers), amb Tachinha i ‘Mosquito’ (jugadors de La Garriga de Futbol Sala), amb Atli Hilmarson Geir Sveinson (jugadors del BM Granollers)... la llista és inacabable, com la complicitat amb els convidats.
Actualment, l’APEVOR està ‘congelada’, tot i que al mes de novembre vam tornar a quedar per recordar vells temps i estudiar projectes de futur. Segur que algun d’ells, el que sigui, estarà dedicat a la memòria del nostre Oriol. S’ho mereix. Actualment, ‘Piera Edicions S.L.’ és un referent del periodisme local. No fa massa, en l’espai l’entrevista de ‘Granollers Televisió’, l’Oriol va ser el convidat d’en Pep Vilar, a qui va explicar tota la seva experiència en el món dels mitjans granollerins. A més del ‘Gol Vallès’, estandard la família Piera, l’editorial de l’Oriol ha anat creixent amb publicacions com ‘La Portada’, ‘Mirador’, o ‘Comarca activa’, a més del portal Puntvallès.com’. A la feina també el trobaran a faltar.
Per acabar vull explicar una anècdota que crec que pot servir per explicar com era el nostre amic. L’any 1987, ‘Gol Vallès’ em va donar un trofeu a la millor tasca periodística, un trofeu que encara guardo en un lloc destacat de casa meva. El setmanari ‘Plaça Gran’ va publicar una carta d’un granollerí (sota pesudònim, és clar) criticant la meva elecció. Col·laborava a molts llocs, deia, però l’únic que jo tenia... era molta cara, res més. La setmana següent, a les pàgines de ‘Gol Esports’, i a cara descoberta, l’Oriol em defensava amb una frase més o menys com aquesta: ‘Si no ets un excel·lent professional, com és el cas, en aquest món per l’únic que serveix la cara, si és que la tens, és perquè te la trenquin’. Gràcies per tot Oriol. Descansa en pau.
Foto: Josep Maria, Jordi, Manel, Jaume, Josep Lluís, Xavi, Vicenç i Oriol.
17 comentaris:
No hi ha dret. És una llàstima que passin coses així.
I tant. És una gran pèrdua.
Jo vaig treballar amb ell i amb la seva família. Tots es van portar molt bé amb mi. Fa pocs dies que em vaig enterar de la seva mort i encara no me'n faig a la idea.
El mes sentit pèsam a tota la fàmilia Piera: A la Nùria, al Pere Lluis, al Al Sr. Piera.. en fi... a tots.
Una abraçada ben forta.
És una gran pèrdua, sens dubte. Perdona que no t'hagi contestat abans, però no rebo informes dels comentaris, com si fa 'Wordpress'. De tant en tant miro els posts antics per si hi ha alguna cosa nova i avui he vist el teu. Si has treballat amb ells saps que són gent molt maca.
Una abraçada també per tu.
Hola. Ahir el meu pare per internet vatrobar aquests escrit parlant del meu germà ,l´ORIOL.
Desde aquestes líneas i a nom de tota la família vui donar les gràcies en jordicine i a tota la gent que s´estimava l´Oriol;
Perque encara que sabem que no hi ha res que pugui fer que torni amb nosaltres i que realment aquests moments ens està sent molt dur tirar endavant sense ell tan en el treball com a nivell particular,ajuda una mica veure que hi ha gent que se´l estimava.
Per a mi era molt mes que un germà .era el millor amic mai em va fallar i era tan bo, generós..... és molt dur acceptar aquestes coses, però de ven segur que ahir quan el meu pare va llegir l´escrit dins del dolor es va sentir una mica millor.
Moltissimes gràcies jordicine i els que l´estimàven
he compartit amb l´oriol moltes coses tant a nivell personal com a nivell professional, i per voltes que i donc no entendre mai perque. mai oblidare les coses viscudes junts tots els moments de felicitat( que van ser molts) i per desgracia els mals moments que li van tocar viure.
oriol a marxat lluny pero jo el sento molt aprop i en els moments mes baixos sempre intento fer el que oriol amb va ensenyar que es afrontar la vida amb força i optimisme.
tos el que hem tingut la sort de coneixer l´oriol no l´oblidarem mai perque es impossible
persones com ell per desgràcia no en queden
un peto ben fort a tos els que li han fet costat en els bons i mals moments
Gràcies pel teu comentari. Tots l'apreciavem molt. És una llàstima la seva pèrdua. Una abraçada.
con uri habiamos compartido muchas tardes de entrenos fines de semana de futbol y algun que otro viaje,era un buen amigo el mejor.parece mentira que se haya ido para siempre y de esta manera tant inhumana.
era un tio leal a sus amigos
siempre habia sido reservado y discreto no le gustaba nada ser protagonista.
estos ultimos tiempos habia echo un gran cambio, siempre estaba contento con muchas ganas de hacer cosas incluso havia canbiado en su forma de vestir se le veia feliz, aunque nunca explicaba nada de su vida todos sabiamos que este cambio se debia a una mujer.
Nos a dejado pero sea ido feliz muy feliz gracias a alguien especial que le hacia sonreir todos los dias.
siempre estara con nosotros
y como decia el
que gane el ATLETI.
Gracias por tu sincero comentario. Es verdad que se le veía muy feliz. Yo no sabía nada de esta mujer que dices. Lo echaremos en falta siempre. Es verdad. Un abrazo.
gracies jordicine per aquesta pàgina dedicada al oriol,tots el que els que hem tingut la gran sort de coneixer oriol mai l´oblidarem.
no es mereixia aquet final.
anims per tots el que l´estimavem
Gràcies a tu per passar per aquí. Tens raó. Una abráçada.
hace poco mas de un año q uri nos dejo y mañana cunpliria 42 años, me acuerdo de el todos los dias de su familia de esa xica q ocupaba su vida y su corazon... yo creo q por muchos años que pasen y por mucho que intente buscar una expilacion a todo esto nunca lo entendere. el domingo cuando " el niño" marco el gol en la eurocopa lo primero q me paso por la cabeza fue lo contento q estaria uri.
todos los q lo conociamos y habiamos compartido cosas con el no lo olvidaremos. quizas algun dia en algun lugar nos volvamos a ver.
animos y suerte a todos
un abrazo de un madridista.
Un abrazo. Y hasta pronto. Seguro que Ury, del Atlético, habría estado contentísimo.
Hola!
Es veritat, L'Oriol era de L'atletic, encara recordo en la meva època de treballar a Piera , que tenia una rajola penjada a la paret del passadís al devant del seu despatx, a on hi quedava ben clar quin era el seu equip. Jo li deia.... Pero com pot ser? Com pot ser que no siguis del Barça? Segur que ho fas per portar la contraria!!!! I reia... i deia .. Per que no? Es el millor equip del món!!!
Un petonás per la Família Piera.
Recordo un poster o una bandera a la nova seu del Gol, tens tota la raó. O potser les dues coses! Una abraçada.
Bona tarda, soc en Jordi Santiago, ex-president de la U.D.MIGUELENSE i jugador d´aquest equip durant molts anys. Desde sempre, parlar del Miguelense, era parlar d´en Felipe ( el nostre president de tota la vida) i l´Oriol,( la persona més compromesa amb tots i tots els esports vallesans ) com no. Per a mi, la pèrdua de l´Uri, va ser molt impactant i sobtada, estava treballant a Murcia, i no vaig poder acomiadar-lo com es mereixia. No obstant, els qui sempre hem estat el seu amic i company d´equip, mai l´oblidarem. L´Ernest Olivan, El juanma i l´albert Carrió, El bartolo, El Diego....podría dir noms fins a l´infinit. Avui he trobat aquesta página, i la veritat....encara estic emocionat. Gràcies per recordar-lo i gràcies per donar-nos la oportunitat de mostrar els nostres sentiments...T´ESTIMEM URI!!!.
Tens tota la raó, Jordi Santiago. Si busques, hi ha un altre post el dia que l'APEVOR li vam fer un homenatge. Una abraçada molt gran.
Publica un comentari a l'entrada