100 x 100 'Doctor J'
1979 / Estats Units / 103 minuts / Comèdia esportiva / Director: Gilbert Moses / Intèrprets: Julius Erving, Meadowlark Lemon, Jonathan Winters, James Bond III, Stockard Channing / Convidats especials: Kareem Abdul-Jabbar, Norm Nixon, Connie Hawkins, Don Chaney, Chris Ford, Spencer Haywood, Bob Lanier, Cedric "Cornbread" Maxwell / Basket Music ens explica la història d'un equip de bàsquet que contracta una astròloga per sortir de la crisi esportiva que viu. La idea és d'un nen petit que idolatra el jugador interpretat per Julius Erving, a qui els seus companys no respecten gens ni mica. Consideren que cobra massa (un milió de dòlars) i que rendeix poc. La 'revolució' està a punt de començar.
Aviam. 'Basket Music' ('The Fish That Saved Pittsburgh' és el seu títol original) és una pel·lícula molt fluixa. Es va estrenar l'any 1979 (fa 28 anys) i el temps li ha fet molt mal. Però quan es va estrenar va ser tot un fenomen. Es passava a tots els campus, a totes les escoles, a tots els llocs on es respirés bàsquet pels quatre costats. És, sens dubte, la pel·lícula que he vist més cops a la meva vida.
A finals dels 70, el bàsquet de l'NBA encara no havia aterrat a Espanya amb la força actual. Ara n'estem farts de presenciar esmaixades, alley-hoops, taps i d'altres accions espectaculars. Però llavors veure Julius Erving jugant era tot un luxe. L'escena en què juga de nit en el pati d'una escola (amb esmaixades alentides, encadenades...)no se m'oblidarà mai mentre visqui. Ja forma part de la meva història particular del cinema. De fet, la meva admiració, i la de molts dels meus amics, pel també conegut com a 'Doctor J' era i és molt gran. Fins al punt que vam participar en un torneig de bàsquet amb un equip que es deia 'Fundació Doctor J'. Cal dir alguna cosa més?
L'equip de bàsquet de Pittsburgh és un caos. No funciona ni amb piles. Per aquest motiu, un xavalet enamorat del bàsquet, en Tyron (interpretat per James Bond III, sí, sí, aquest és el seu nom) convenç l'estrella de l'equip, en Julius Erving, perquè intenti crear una plantilla nova, només amb jugadors de signe peixos. Aquesta és la 'fase 1'. La '2' inclou una psicòloga, que ajudarà al cos tècnic a dirigir la plantilla. Es tracta de la Mona Mondieu, interpretada per Stockard Channing, que es va fer popular a 'Grease' (1979) gràcies al personatge de Rizzo. Com passa el temps, mare meva.
Si l'equip original, era un caos, el nou encara ho és més, almenys abans de veure'l jugar. Un indi, un xeic àrab, un Dj, un capellà, uns bessons idèntics, un mag mut, un jugador promesa que porta 12 anys desaparegut, i Set Shoot, un home baixet expert en llençar tirs lliures. Tots ells, Peixos, per fer costat a Moses Guthrie, interpretat per Julius Erwing. Lògicament, els Peixos funcionen i amb un bàsquet d'estar per casa (semblant als dels Globettroters), gens acadèmic, deixen l'última posició de la taula i comencen a pujar com l'escuma. Dotze victòries consecutives. Acaben molt bé la temporada i afronten la següent amb la intenció de proclamar-se campions.
Però, lògicament, no serà fàcil. Per motius astrològics, la seva sort canvia i, ara, guanyar mereix un esforç encara més gran. Han de recuperar la confiança en ells mateixos. I, ho fan, mare meva. Arriben a la final de l'NBA, on es troben amb Los Ángeles de Kareem Abdul-Jabbar. Guanyen per 105 a 104, després d'una cistella de dos punts de Julius... que entra plorant. Ni el segrest de la Mona, que arriba a la part final del partit, impedeix un triomf merescut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada