Comentari: 'La Masai blanca'. Nota: 7

Col·lisió de cultures

2005 / Alemanya / 131 minuts / Drama romàntic. Basat en fets reals / Director: Hermine Huntgeburth / Intèrprets: Nina Hoss, Jacky Ido, Katja Flint, Antonio Prester, Janek Rieke. La Carola (Nina Hoss) és de vacances a Kenya amb el seu xicot. L'últim dia s'enamora bojament d'un guerrer Massai, en Lemalian (Jacky Ido). Decideix quedar-se a l'Àfrica (el seu xicot torna, lògicament) i se'n va a la recerca del guerrer, que viu a Barsaloi, un poble amb cases de fang i sense llum ni aigua. S'hi acaba casant, però l'amor més gran de la seva vida és alhora una prova constant, una aventura entre el cel i l'infern.

Una altra pel·lícula alemanya de qualitat. I van... Altres països podrien prendre nota de la productivitat d'aquesta gent! I, atenció, perquè està a punt d'arribar la darrera revelació del cinema d'aquest país: 'Cuatro Minutos'. Asseguren que aprofitarà la tirada de 'La vida de los otros' i que serà un gran èxit de taquilla, del cinema no comercial, és clar. 'La Masai Blanca' és una pel·lícula diferent; i això ja és molt. Asseguren que està basada en fets reals, però costa d'entendre, des d'un punt de vista occidental, que una noia suïssa, guapa i amb diners, ho deixi tot per anar-se'n al tercer món.

(La resta del comentari explica parts de la pel·lícula)

És un amor a primera vista. La noia veu el Massai al vaixell i ja no li pot treure la vista de sobre. Aviam, en Lemalian és un tros d’home, perquè no dir-ho. Medeix quasi 1’90 i té més fibra que els cereals de la Kellog’s. En Jack Ido, que és l’actor que l’interpreta, va explicar en una entrevista que es va haver d’aprimar 15 quilos per assemblar-se al guerrer Massai de veritat, el de la història original. Buscant veig que és el seu primer paper al cinema. Fins ara només havia participat en un parell de capítols de sèries televisives. Quan el cinema d’acció el descobreixi, ningú l’aturarà. Com a la Nina Hoss, a qui fins ara només havia vist a ‘Desnudos’ (2002).

La Nina té un somriure que enamora. Transmet alegria, dolçor, afecte, amor, tot pels quatre costats. La trobada entre el seu personatge, la Carola, i en Lemalian (després que ella marxés uns dies a Suïsssa) és espectacular. ‘Sabia que tornaries’
–li diu ell- ‘ara sé que m’estimes’. Ho dubtaves Lemalian? (això ho dic jo). Però si ha recorregut mig món per estar al teu costat! I, a banda d’amor, poques coses li pots oferir... L’abraçada de tots dos és el millor de la pel·lícula; és d’aquelles que et neguen els ulls. Un i altre fan una gran interpretació, ben acompanyats per la resta d’actors. Vaja, més que actors jo diria que son Massais autèntics, que fan d’ells mateixos, parlant amb la seva llengua original.

L’anterior pel·lícula d’en Hermine Huntgeburth va ser ‘Bibi, la pequeña bruja’ (2002), que va ser destrosada per la crítica. Amb ‘La Masai blanca’ s’ha tret l’espina i, és d’esperar, que comenci una línia ascendent. Aviam. No és una cinta extraordinària, no ens equivoquem, però té un cert nivell. La fotografia és fantàstica, igual que la música, i la història se’ns transmet, de manera més o menys creïble. Ens expliquen què es pot arribar a fer per amor. El xoc de cultures és brutal. La Carola passa de tenir-ho tot a no tenir res. Ni un llit decent, ni una dutxa, res per menjar que no sigui carn de cabra o sucre. A més, els Massai són poc 'respectuosos' amb les dones. És una tribu masclista, que sempre les deixa en un segon o un tercer pla. I ho dic amb tot el respecte, des d'aquí, assegut en una cadira; sabent poca cosa d'aquesta tribu.

La Carola intenta entendre-ho tot (l'ablació no; és clar, fins aquí podíem arribar), però el Lemailan és un gelós extrem i, encara que sigui sense voler, li fa la vida impossible. Tant que, al final, ella decideix marxar amb la filla de tots dos i no tornar a l’Àfrica mai més. L'ha picat i no ho farà una segona vegada, si pot evitar-ho. Ell la deixa que 's'escapi', però té molt clar que és un viatge només d'anada. S'estimen fins a l'infinit, però són molt diferents i no enganxen ni amb Super Glue. Han estat quatre o cinc anys meravellosos, però tot s'acaba... per sort per a ella. Actualment, ja he dit que és una història real, mare i filla viuen a Suïssa.