Comentari: 'Ghetto'. Nota: 7'5

L'assassí megalòman

2006 / Alemanya / 110 minuts / Director: Audrius Juzenas / Drama històric / Intèrprets: Heino Ferch, Sebastian Hülk, Jörg Lamprecht, Erika Marozsán / Lituània, juliol de 1941. Uns 55 mil jueus residents a Vilna són capturats pel règim nazi i conduïts a camps de concentració. 40 mil són exterminats directament. La resta malviuen en un Gettho a les ordres del jove comandant alemany Kittel, un megalòman sense escrúpuls. En Kittel té l’'ajut' d’en Gens, un policia que, encara que a vegades no ho sembli, intenta vetllar per la seguretat dels jueus. És el seu primer i únic objectiu. La vida no pot ser més dura.

El cinema alemany brilla com mai. No enumeraré un altre cop les pel·lícules d’aquesta nacionalitat que m’han agradat darrerament, perquè ja ho he fet un munt de vegades (l’última en el comentari de la genial ‘La vida de los otros’, el día 30 d’abril). Des de llavors, també he gaudit amb ‘El perro Mongol’ (2005) i ‘La masai blanca’ (2005). Ara he descobert una altra ‘rara avis’ sobre el nazisme: la visió germana del genocidi a Lituània. Les pel·lícules alemanyes sobre l’holocaust són moltíssimes, pero totes aporten alguna cosa interessant. Sempre. Aquesta més d’una cosa, per ser sincer. Són títols de denúncia.

Ghetto és la primera pel·lícula d’Audrius Juzenas, un lituà de 44 anys. De fet, 'Ghetto' és una coproducció entre Alemanya i Lituània. L’únic que havia fet abans aquest director, i que sigui de domini públic, és el documental ‘Front Line’, molt ben valorat per la crítica. En aquesta pel· lícula està envoltat per tot un seguit d’actors amb experiència, sobretot, en sèries de televisió. És el cas de Sebastian Hülk, que broda el paper del jove comandant alemany. Aconsegueix que odiïs el personatge d’en Kittel fins a punts insospitats; sobretot perquè és una persona culta, que toca el piano i el saxo, que estima la música i el teatre... amb una cultura general envejable. Tenint tot això al seu favor, com pot maltractar als jueus i, a més, divertir-se quan ho fa? On està el respecte per ell? Clar, parlem d’un nazi, se m’havia oblidat. No hi ha resposta.

Un altre gran descobriment, almenys per a mi, és l’hongaresa Erika Marozsán, que dóna vida a la cantant del Ghetto. És una veu privilegiada, 'El Ruiseñor', ara perseguida (en tots els sentits) pel comandant alemany. És guapa i té moltíssima classe. I això que quasi sempre ens la presenten bruta i amb la roba trencada. Heino Ferch fa de Gens, un bon home que està en el pitjor lloc, en el pitjor moment. El seu únic objectiu és negociar, sempre a la baixa, el número de jueus que han de ser assassinats sense pietat. No els pot salvar a tots, és evident, però lluita per aconseguir-ho. Hi ha un dia que fins i tot intenta treure’s la vida, però li fan entendre que 'manant' fa molt més servei als jueus. A vegades l’acusen de col·laborar amb els nazis, però no s’ho mereix. Té el pitjor paper i el què es més greu, no pot escollir. No hi ha marxa enrere.

(La resta del comentari explica parts de la pel·lícula)

L’argument no té fisures, ens arriba sense dificultats. Ambientació escasa, una bona banda sonora, i fets, que és més important. La vida és difícil al Ghetto, també per als artistes. El comandant Kittel demana a un grup d’actors que reobrin el teatre de Vilna, que hi facin una funció de qualitat. En principi, no volen. Allà hi ha mort moltíssima gent. És un cementiri, per dir-ho d’alguna manera. Però o actuen o moren; i acaben cedint. És el més lògic. La Hayyah és l’artista principal d’un grup, on també destaca un mim i la seva ‘marioneta vivent’, una noia que és l’única, mig seriosament mig en broma, que li diu les coses clares al Kittel.

Acaba com havia d'acabar. El comandant alemany convida a la companyia a menjar pa amb melmelada (i en temps de guerra s'agraeix més, suposo) per metrallar-los després. Per què? Doncs perquè la cantant, farta d'humiliacions, fuig. Els altres paguen, tots. O quasi tots, perquè hi ha una parella que, tot i està prohibit, acaba de tenir un nen. Quan en Kittel marxa, el nadó, que és al pis de baix, plora. El salva la 'marioneta', que estava amagada. S'havia salvat, però prefereix morir i deixar viure la criatura. La noia imita el plor i el comandant l'assassina a sang freda. El nen tindrà una segona oportunitat. Duríssim, con tot el nazisme. Quin fàstic.