Això, 'Prometheus' només promet!

"Puc 'Prhometeus' que no tornaré a fer cap peli tan dolenta com aquesta. Ni més versions de 'Blade Runner'. Signat: Ridley Scott". Aquesta és una de les piulades que vaig fer després de veure 'Prometheus', el retorn a la ciència ficció del pare de 'Gladiator' (2000) i, com no, de la mítica 'Alien, el octavo pasajero' (1979). No em puc creure que Scott ja estigui treballant en 'Prometheus 2' (2015) i que amenaci amb una tercera part!

Aviam. Visualment, 'Prometheus' és perfecta, tot i que tampoc no ens ofereix res de nou. La semblança amb 'Alien' és brutal i els autohomenatges del director a la seva mítica pel·lícula, constants. Era necessari? El problema principal és que l'argument és buit i molt pretenciós. Això d'anar a descobrir l'origen de la humanitat a un planeta llunyà em sembla una mica ridícul, però vaja. I ja està. No hi ha més. Crec que Scott la data d'aquí a uns setanta anys, aproximadament.

Tampoc m'agraden la majoria de protagonistes, plans i carregats de tòpics. Per a mi punxen clarament Noomi Rapace i Logan Marshall-Green, que donen vida al matrimoni protagonista, els dos científics que lideren l'expedició. Ella és qui va fer de Lisbeth Salander a la trilogia 'Millennium'. Els dos únics que se salven són Michael Fassbender i potser la guapíssima Charlize Theron. Ell és el robot que està a càrrec de la nau. Fa un paper semblant al de Lluís Homar a 'Eva' (2011). Ella és la representant de l'home que financia l'estudi.

Hi ha escenes que freguen el ridícul, com la de la cesàrea o l'última, de la qual no diré res. El guió de Damon Lindelof i John Spaihts m'ha semblat del tot paranoic. Doncs això. 'Prometheus' és, sens dubte, la gran decepció cinematogràfica d'aquest estiu. Intenta aparentar, però no convenç. Es queda a mig camí. O al començament?

'EL MERCADER' (COIA VALLS)

No me'l va recomanar l'Ibrahim, el llibreter jueu que orientava a en Jaume Miravall, protagonista de 'El Mercader'. Però que jo hagi acabat llegint aquesta novel·la històrica de la Coia Valls (Reus, 1960) també té la seva part literària. Em va arribar, misteriosament, dins d'un sobre, sense franquejar, dedicat per autora. Gràcies! El subtítol del llibre és 'El despertar d'una nova Barcelona'. Està editat per Ediciones B i té 470 pàgines.

'El Mercader' està datat al segle XIV, en una Barcelona plena d'oportunitats, sempre que es treballi bé i es tinguin els contactes adequats. Ho sap perfectament el citat Jaume Miravall, que fa fortuna al costat de l'Elvira. Tenen tres fills, dels quals diré ben poques coses, per no esguerrar l'argument a les persones que vulguin llegir el llibre. Són l'Alèxia, en Narcís i l'Abelard. Aquest últim és tota una sorpresa per a l'Elvira. En Jaume li va portar una nit a casa, sense donar cap explicació, tot just acabat de néixer...

Tot i que és en un discret segon pla, encara que no voluntàriament, en aquesta novel·la també té molt pes la Blanca de Clarà, una aristòcrata que no es casa amb l'home que vol. En Jaume ja estava ocupat, per desgràcia seva. La Blanca, però sobretot l'Elvira i, en la part final del llibre l'Alexia, són personatges claus. Són les que fan pinya en els moments difícils, les que creuen cegament en un futur millor. En Jaume Miravall i fins i tot l'Abelard, més semblant al seu pare que en Narcís, potser no haurien fet res per si sols. El món és de les dones.

'El mercader' és una novel·la que està molt ben escrita. Una bona part passa a Barcelona, però també a València, Tortosa, Cefalú o Alexandria. El mapa s'eixampla a mida que van creixent els negocis dels Miravall. La Coia Valls ens parla de bonança econòmica, però alhora de misèria, de traïció i de mort, molta mort, sobretot per culpa de la pesta que va assolar la ciutat... tot i que no podem oblidar-nos dels assassinats i dels verins, molt comuns en l'època.

Salvant les distàncies, aquest llibre m'ha fet pensar en altres que he llegit els darrers anys. Quins? Doncs, per exemple, 'La Catedral del Mar', d'Ildefonso Falcones, ja que l'autora també fa menció de la construcció d'aquest monument. Igualment m'ha passat pel cap, per ser protagonitzat per un comerciant, 'Et donaré la Terra', de Chufo Llorens. El capítol en què parla dels raiers m'ha portat directament cap a 'L'última nit a Twister River', del nord-americà John Irving.

Pel que fa a les casualitats, he de dir que el mestre pintor d'en Narcís es diu Ferrer Bassa. El meu avi, que també era pintor de professió, es deia igual, Jaume Bassa Ribera. L'altre avi va viure molts anys al carrer de les Molas de Barcelona, que la Coia també fa sortir al llibre. M'ha fet molta ilusió. També m'ha sorprès que el meu tiet Miquel, amb qui aquest estiu he coincidit a Palamós, arribés a la platja amb el mateix llibre. Déu n'hi do!

"Tot té un preu i no sempre allò que anhelem ens és donat en el moment més oportú. Tal vegada caldria vigilar amb molt de zel l'origen i el destí dels nostres desigs, no fos cas, en acomplir-se, la por ens clavés al terra renunciant al vol..."

Twitter: @Jordi_Sanuy

Bona setmana a totes i a tots.