Moments de Marràqueix i Essaouira

Visitar Marràqueix en temps de Ramadà fa la ciutat encara més impressionant. La pregària de les nou de la nit, a la Koutoubia, posa els pèls de punta. La mesquita, immensa, és visible des de tot arreu. No havia vist tanta gent junta, en un lloc concret, ni en un partit del Barça. Fins i tot tallen la carretera que porta a l'aeroport.

La Plaça de Jemaa El Fna és el punt neuràlgic de la medina. Té molta vida, encara més de nit. T'atrapa al moment.

48 graus a la zona coneguda com El Palmeral, amb més de cent mil palmeres. Represen-ten la vida i la mort. Sagrades pels àrabs.

Espectacular el Jardí Majorelle, mimat per vint jardiners. Va ser una de les joies d'Yves Saint Laurent, fins que va morir, l'any 2008. L'havia comprat l'any 1980. El seu fundador va ser el pintor francès Jacques Majorelle, el 1919. És una de les poques ombres que, al mes d'agost, hi ha a la ciutat de Marràqueix. Molt recomanable fer-hi una tranquil·la visita.

La Madrassa o Escola d'Ensenyament Ben Yusuf és l'únic centre religiós islàmic que poden visitar els occidentals. A la resta tenim barrat el pas. Aquesta és la vista que es veu des d'una de les habitacions dels estudiants. Ensenyaven teologia, dret corànic, llengua i literarura àrabs, astronomia i matemàtiques. Està molt ben cuidada.

Com tantes altres ciutats àrabs, Marràqueix viu de cara al carrer. Els seus habitants venen tot allò que ens podem imaginar, a qualsevol lloc, a qualsevol hora. No hi ha horaris comercials. Aquests nens, per exemple, despatxaven fruita dalt d'un carro, en un petit mercat, amb els cotxes passant a pocs centímetres d'ells.

Tothom qui va a Màrraqueix acaba passant per les curtidories, en un racó de la ciutat. Podríem dir que és una visita obligada. Expliquen el procés sencer, des que arriben els animals -a la foto se'n veuen algunes parts apilades-, fins que tenen a disposició dels clients bosses, pufs o qualsevol altra cosa de pell. Lògicament, no vaig comprar res!

Trobar allotjament a Marràqueix és fàcil i molt assequible econòmicament. Hi ha llocs preciosos, com el Riad Lola, que porta una noia de Granollers, la ciutat on visc jo. És petit, acollidor i molt cèntric: dins mateix del Zoco, ple de botigues i més botigues, i a escassos cinc minuts de la inoblidable Plaça Jemaa El Fna. Es pot anar a peu a tot arreu.

Essaouira, a dues hores de Marrà-queix, és una ciutat preciosa. Així es veu el mar des de les seves muralles.

Essaouira és una ciutat portuària molt important del Marroc. Té dues fonts molt importants d'ingressos: el peix -hi ha un munt de barques de pesca, totes blaves- i els practicants de windsurf i de kitesurf. Té quilòmetres i quilòmetres de platges i un vent sense límits. Per a esportistes més aviat experimentats. La temperatura és molt més baixa que a Marràqueix.

*La setmana vinent recuperaré cinema i llibres, com sempre, vaja: 'Prometheus', el retorn a la ciència ficció de Ridley Scott, i 'El Mercader', la darrera novel·la de Coia Valls.

Twitter: @Jordi_Sanuy

Bona setmana a totes i a tots.