Jo també vull el meu tros de formatge

"Gazta Zati Bat" ("Un tros de formatge") és un gran documental. Es va estrenar divendres als Cinemes Girona de Barcelona. Està dirigit per Jon Maia i explica la iniciativa popular de Nazionen Mundua per aconseguir el "dret a decidir" al País Basc. Que en prenguin nota els polítics! És ric en imatges i amb una música de violí -i gaites- preciosa.

Maia ens explica la iniciativa des del seu neixement, al poble d'Idiazabal, conegut pel seu formatge, fins a l'actualitat. Tot comença amb un viatge de només tres persones a Edimburg, perquè l'escocès és el model a seguir. La segona vegada ja se n'hi van desplaçar una vuitantena, aprofitant per organitzar una competició d'esports rurals. Després van ser els escocesos els que van voler conèixer el País Basc i tornar a enfrontar-se tallant troncs o aixecant pedres. El documental també parla de la Conferència de Pau que es va celebrar a Sant Sebastià i del final d'ETA, així com de la negativa total de reconèixer el dret a decidir dels principals partits, PP i del PSOE.

"Un tros de formatge" deixa un parell de frases per a la reflexió: "Qui pot prendre a algú el dret a elegir allò que és?" i "Perquè una cosa sigui real, abans has de visualitza-la". Parlem d'un documental optimista, que no va contra res ni ningú. L'únic que demana és el dret a decidir pel País Basc, com ja s'ha aconseguit a Escòcia. El mateix dret que també persegueix Catalunya. Totes les declaracions de Joan Maia i d'Angel Oiarbide (un dels membres destacats de Nazionen Mundua) són respectuoses i plenes d'il·lusió. Una il·lusió que encomanen. En la versió catalana -jo l'he vist en basc- el narrador és el filòleg i polític Toni Strubell.

El títol del documental és boníssim. D'una banda, el País Basc vol el seu tros de formatge en la nova Europa. Però és que, a més a més, la iniciativa de Nazionen Mundua surt d'Idiazabal, on es fa un dels formatges més reconeguts del món. La història del pastor que fa setanta anys que viu sol a la muntanya, cuidant de les seves ovelles i fent formatge, és espectacular. Hi ha alguna xifra que ens permeti ser optimistes, enmig de tant centralisme i tanta constitució? Potser sí. Per exemple que,  l'any 1945, quan es va fundar l'ONU, hi havia 51 països i ara en són 192. Sigui com sigui, "Gatza Zati Bat" s'ha de veure.

"GANGSTER SQUAD" (BRIGADA DE ÉLITE)

Els gàngsters d'aquesta pel·lícula no són tan reals com alguns dels que impedeixen que els pobles puguin decidir el seu futur, com explica l'anterior documental. La majoria de personatges d'aquesta història de Ruben Fleisher ("Bienvenidos a Zombieland", 2009) semblen haver sortit d'un còmic barat. La caracterització de Sean Penn és molt dolenta. No entenc com va acceptar-la.

Penn interpreta "Mickey" Cohen, un poderós gàngster jueu dels anys 40. L'equip especial de policies que pretén capturar-lo l'encapçala el personatge que interpreta Josh Brolin, un actor que mai m'ha acabat d'agradar. Al seu costat, entre d'altres, l'omnipresent Ryan Gosling -aquesta setmana estrena "Blue valentine"- i Giovanni Ribisi. La xicota del gàngster és Emma Stone ("Criadas y señoras", 2011) i el cap de la policia als despatxos Nick Nolte. Abans d'atrapar Cohen, la idea passa per ensorrar els seus negocis il·legals i matar al màxim nombre dels delinqüents que treballen per a ell. Debilitar-lo i després empresonar-lo per sempre més. Una pel·lícula prescindible.

"LO QUE ESCONDEN LAS NUBES OSCURAS"

El darrer llibre d'Anne Holt impacta. L'autora noruega (Larvik, 1958) explica una història amb el maltrac-tament infantil com a tema principal. Ella mateixa escriu que aquesta xacra de la societat "passa perquè ho permetem". Massa cops no es denuncia i massa cops no es condemna els culpables. "Lo que esconden las nubes oscuras" és una bona novel·la negra, amb una estructura original i uns personatges amb molts matisos.

Tot comença amb la mort de Sander Mohr, un nen de vuit anys. La versió dels seus pares és que ha caigut d'una escala i ha picat de cap contra una llanterna de ferro. El terrible accident -si és que ho és- coincideix en el temps amb els atemptats que va haver a Noruega l'estiu del 2011. És per això que a casa dels Mohr hi apareix Henrik Holme, un policia acabat de graduar. Des del mateix moment que entra a l'escenari dels fets sospita del pare. Creu que la mort de la criatura no és una casualitat. Una altra de les gras protagonistes de la novel·la és Inger Johanne Vik, una detectiu que Holt ja havia fet aparèixer en quatre de les seves anteriors novel·les.

Holt ens porta cap a on ella vol. Ens va deixant pistes, una darrera de l'altra, i sembla prou evident com acabarà tot. Però et resisteixes a creure-ho... No pot ser tan fàcil, et dius a tu mateix. No explicaré res que no pugui explicar. Només que la mort del nen -accidental o no- és una incògnita fins al final del llibre. No se'n treu l'entrellat fins a l'última quinzena de pàgines. "Lo que esconden las nubes oscuras" ens parla del maltractament als nens, però també de la pornografia intantil i del tràfic d'influències. Té 318 pàgines, que es llegeixen francament bé, i està publicada en castellà per l'editorial Roca.

"Cuando volvió a girarse hacia él estaba manifiestamente más pálido. La mano que mantenía el teléfono temblaba mientras leía el mensaje varias veces. O quizá se tratase de varios mensajes. Cuando al final la miró, tenía la boca abierta y una expresión incrédula incapaz de seguir lo que el cerebro intentaba procesar. A Inger Johanne le recordó un corzo al que había atropellado una vez en la oscuridad: unos ojos aterrorizados y desconcertados que, en el destello, reflejaron los faros delanteros del coche antes de impactar contra el animal y matarlo".

Bona setmana a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy