dimecres, de setembre 16, 2015
Anacleto era un agent molt secret
Quim Gutiérrez és sinònim de qualitat. Només per veure’l a ell ja és recomanable apuntar-se a l’aventura cinema-togràfica d’“Anacleto”, el personatge de còmic creat per Manuel Vázquez. El director de la pel·lícula, Javier Ruiz Caldera, ja va tenir-lo a les seves ordres a “3 bodas de más” (2013). Imanol Arias també està molt bé, però en Quim li roba una bona part del protagonisme.
Completen el repartiment, en els papers principal, Alexandra Jiménez i Berto Romero. Ella també havia treballat abans amb Ruiz Caldera, a “Promoción fantasma” (2012) i “Spanish movie” (2009). Els dos estan força convincents. La pel·lícula és divertidíssima. Feia temps que no reia tant en una sala de cinema, sobretot gràcies a Gutiérrez, que es troba en estat de gràcia. El seu duel interpretatiu amb Arias és espectacular. La història comença amb la Katia (Alexandra) trencant amb l’Adolfo (Quim), a qui acusa de ser massa avorrit. Necessita emocions fortes; i creu que ell no els hi pot donar. Si s’imaginés el que està a punt de passar...
L’Adolfo és el fill de l’agent secret Anacleto (Imanol). Ni sap a què es dedica realment el seu pare ni que, sense adonar-se’n, l'ha estat entrenat com una 'màquina de matar' des que era ben petit. El nano estava convençut que era un pagès que feia embotits! Pare i fill hauran de plantar cara a un perillós criminal que respon al nom de Vázquez, com el creador del còmic, per cert. Tant les escenes més còmiques (sensacional la del sèrum de la veritat) com les d’acció són espectaculars. Em quedo amb la de la lluita al mercat i amb la del pàrquing. Una bona pel·lícula per passar l’estona sense pensar massa. Tenim “Anacleto” per estona.
“EL PATRÓN: ANATOMÍA DE UN CRIMEN”
No m’acaba de convèncer la caracterització, però Joaquín Furriel està molt convincent a la pel·lícula argentina “El patrón: Anatomía de un crimen”, dirigida per Sebastián Schindel. Furriel interpreta a un carnisser explotat pel seu patró. Luis Ziembrowski, que dóna vida a aquest cap sense escrúpols, està sensacional. Un bon repartiment per una bona història.
L’Hermógenes ha arribat a Buenos Aires des de Santiago. Té mal en una cama -camina coix- i només aconsegueix feines que exigeixen grans esforços físics. La seva sort podria canviar quan comença a treballar en una carnisseria. El problema és que el seu cap el tracta amb un menyspreu total. Li cobra una barbaritat per instal·lar-se a la rebotiga amb la seva dona (molt bé Monica Lairana) i l’obliga a vendre la carn quasi podrida... per treure’n guanys més elevats. Li ensenya tot un procés per “rentar” el producte. Provoca arcades! Tornar a menjar tall després de veure aquestes escenes és força complicat.
Schindel ens explica dues línies d’acció. El dia a dia de l’Hermógenes, a qui el seu cap fins i tot li canvia el nom, com si fos un esclau, i la investigació d’aquest cas d’humiliació per un jove advocat, que es pren el cas molt seriosament... tot i que se n'ha d'ocupar quasi per obligació. L’actor que l’interpreta, Guillermo Pfening, és molt proper. Veus que pateix i pateixes amb ell. El missatge de la pel·lícula és clar: en ple segle XXI, l’esclavitud continua vigent. Per si fos poc, està basada en fets reals. S’ha de veure! No deixa indiferent... ni de bon tros.
Bona setmana a totes i a tots.
@Jordi_Sanuy
Ganazas de ir a ver Anacleto! A ver si me escapo este finde y lo veo. Lo cierto es que a mí me encanta también Q. Gutierrez así que, teniendo en cuenta que te convenció tanto, seguro me gustará.
ResponEliminaUn beso.
Anacleto em va pareixer molt divertida,també a destacar el Carlos Areces;)
ResponEliminaUn abraç
Está francamente bien, CASTIGADORA. Un beso.
ResponEliminaI tant. Abraçada, TROYANA.
Em sorpren moltíssim la ressnya i comentaris d'Anacleto. Mai l'hagués posat entre possibles!
ResponEliminaJajaja. M'ho vaig passar pipa, RITS.
ResponElimina