dimarts, de setembre 15, 2015
"Catarsi": (Erik Axl Sund)
No recordo res tan punyent i recargolat des de “Seven”. “Catarsi” tanca amb encert la trilogia “Les cares de Victoria Bergman”, després de "Persona" i "Trauma", per aquest mateix ordre. En català, l’ha publicat Empúries i en castellà, Roja & Negra. L’he acabat en tres dies. 411 pàgines addictives. Sota el pseudònim d’Erik Axl Sund, Jerker Eriksson i Håkan Axlander Sundquist han creat una atmosfera fosca com el carbó.
En aquesta última entrega, finalment descobrim qui ha darrere dels nens momificats i què ha fet (o no ha fet) Victoria Bergman, un dels alter ego de la misteriosa psicòloga Sofia Zetterlund. També agafa força el personatge de la seva filla Madeleine, que va ser entregada en adopció just després de néixer. Per començar, vull dir que el forense Ivo Andric torna a tenir una feinada de por. Les seves autòpsies, amb tot luxe de detall, són dures com un cop de puny a l’entrada de l’estómac. El descobriment final fa posar els pèls de punta. Amb el suport de la Sofia i al costat d’en Hurtig, la Jeanette Kihlberg va avançant a poc a poc en les seves investigacions. El fiscal Von Kwist hi continua posant entrebancs.
D’un costat, els nens momificats, i de l’altre, l’autoria dels assassinats vinculats a l’elitista escola Sigtuna. Cada cop hi ha menys possibles testimonis, perquè o els maten o s’acaben suïcidant. Recordem que aquesta segona línia d’investigació està vinculada amb el maltractament a menors. Pares que abusen impunement de les seves filles. El que fa més ràbia de tot és que els pederastes són conscients dels seus actes i, a més a més, es creuen amb dret a fer-ho. Mantenir la calma davant d’aquest tipus de delinqüents no ha de ser gens fàcil! Un dels encerts de la trilogia és que Axl Sund dibuixa molt bé als seus personatges, sobretot psicològicament. Són persones que pateixen, amb moltes contradiccions, que intenten compaginar feina i família... la majoria de cops sense massa èxit.
Igual que en les altres dues novel·les, a “Catarsi” ens tornen a deixar clar fins on pot arribar la perversitat humana. La ment dels agressors; i la de les víctimes, que intenten oblidar el patiment des de l’autoengany, sovint fent ombra sobre les desgràcies i les humiliacions patides. Tot un tractat sobre la supervivència! Els drets de traducció de la trilogia “Les cares de Victoria Bergman” han estat comprats per 38 segells diferents. Els televisius ja estan en possessió de Tomorrow Studios. Molt més contundent i profunda que “Millennium” i, sobretot, més polida des d’un punt de vista literari. Molt recomanable.
"La mort té molts punts en comú amb la vida, pensa ella mentre empunya el revòlver dins de la butxaca.
La vida no canvia, se n'aprèn bastant fàcilment. És un viatge des d'un crit fins a l'altre, on l'esperança és limitada i les paraules per explicar-ho tot, molt i molt escasses.
La Victoria es gira i totes dues es miren un breu instant.
Els records que no han tingut mai aflueixen i creixen com una onada a punt de trencar en una platja rocosa.
Una única llàgrima per un passat robat. L'envaeix un cansament fred. Comprèn que ha tocat fons i que ja només li queda el viatge de retorn. Vol fugir d'aquest fred, escalfar-se".
Bona setmana a totes i a tots.
@Jordi_Sanuy
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada