El soroll del temps (Julian Barnes)

“La ironia et podia ajudar a protegir el que valoraves, encara que el soroll del temps es tornés prou eixordador per trencar els vidres de les finestres”. Protegir la música, la família i l’amor, per exemple. Aquesta figura retòrica omple les pàgines d’“El soroll del temps”, de Julian Barnes (Leicester, Regne Unit, 1946). El protagonista és el compositor rus Dmitri Xostakóvitx (Sant Peters-burg, 1906 – Moscou, 1975).

Si Barnes és fidel amb la realitat, Xostakóvitx era una bona peça. Va tenir relacions molt difícils amb el Poder, que va denunciar i prohibir la seva música entre 1936 i 1948. L’origen de tots els problemes va ser l’òpera “Lady Macbeth de Mtsenk”. Havia estat un èxit a Rússia i a l’estranger... fins que Stalin va veure-la representada i, l’endemà, va rebre dures critiques a l’editorial del Pravda. S’acusava al compositor d’allunyar-se de la música que la gent volia escoltar. Des d’aquell mateix moment, va tenir la sensació d’estar més viu que mort! Com que no podia dormir, cada nit baixava al replà de casa seva i s’asseia davant de l’ascensor. Al costat dels peus, una maleta amb una muda, pasta de dents i tres paquets de tabac. Segur que la temible policia secreta de la NKVD no trigaria a emportar-se’l.

Xostakóvitx va viure atemorit, però potser no va perdre ni el sentit de l’humor ni la ironia esmentada anteriorment. Va intentar mantenir la llibertat creativa i la integritat moral, però no ho va tenir fàcil. La por mai no el va abandonar. El Poder li posava les mans al coll, però no acabava d’escanyar-lo. El va enviar als Estats Units per promocionar la cultura russa (lligat de peus i mans i vigilat en tot moment), firmaven articles amb el seu nom –sense avisar-lo, evidentment- i fins i tot van convidar-lo a entrar al partit comunista. Convidar-lo d’una manera força obligada, segons sembla. En alguns dels seus suposats articles, criticava a companys a qui admirava. Quina creu! És per això que, per alguns, va passar a la història com un covard. Tenia alternativa?

TRES INSTANTS D'UNA VIDA

“El soroll del temps” està traduït per Àlex Gombau i Arnau i publicat per Angle Editorial. Retrata tres moments de la vida de Xostakóvitx, els anys 1936, 1948 i 1960. Són 203 pàgines que ens expliquen, amb molt detall, les dificultats que van turmentar al compositor, que va tenir una vida sentimental molt complicada. Es va casar tres cops i cap dels seus matrimonis va funcionar del tot. Tenia un caràcter depressiu i depenia massa de les seves parelles, a les que amenaçava contínuament amb un suïcidi que no arribava mai. Ni el suïcidi ni l’execució... que, ben pensat, potser li hauria alleugerit el seu patiment. Bona crítica i, sobretot, divertida, del poder soviètic, amb Stalin al capdavant.

“El canal de la mar Blanca era un Gran Èxit soviètic de la primeria dels anys trenta. S’havia construït mitjançant treballs forçats. De manera excepcional, se’n feia molta propaganda. Es reivindicava que, durant la construcció del canal, els convictes no ajudaven només en el progrés de la nació, sinó també en l’enfortiment d’ells mateixos. Bé, hi havien treballat cent mil forçats; per tant, era possible que alguns d’ells haguessin millorat en el terreny moral, però es deia que un quarta part havien mort i, aquests, sens dubte, no s’havien enfortit gaire”.

Bona setmana a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy