Samuel (Pepa Mayo)

Pepa Mayo (Barcelona, 1966) treballa d’operadora d’imatge a Televisió de Catalunya. En les seves estones lliures, escriu. És la seva gran passió. El seu últim llibre es titula “Samuel”, publicat per Relatos de la Luna Roja. És de petit format i només té 95 pàgines. No fa massa temps va sortir a la venda un altra cosa seva, “Malditas bastardas”, amb èxit de crítica. D’ella ja havia llegit la novel·la de ciència-ficció “Prometeo 3000”.

“Brut” és el primer adjectiu que em passa pel cap quan penso en el llibre. És bruta la vida del personatge, casa seva, els locals per on es mou, les seves amistats. Tot està brut, envellit, fa pudor de resclosit. Si la idea de la Pepa és generar rebuig, la veritat és que ho aconsegueix. No podem apropar-nos massa a en Samuel, no sigui que ens encomani alguna cosa! Sorprèn que, exteriorment, el nostre protagonista es cuidi força. Viu envoltat de merda, però cada dia cuida el seu cos, religiosament, en un trist gimnàs. Quan no s’entrena, treballa en un petit súper de barri, on reparteix les comandes. No pot ni veure al propietari, un tal senyor Juárez. L’únic que li alegra una miqueta la jornada és la presència de la Sandra, una de les seves companyes.

Poc més puc dir d’aquesta història amb tensió constant, que combina terror i suspens. Hi ha tot un seguit de dones assassinades (la senyora Massager, la senyoreta Marisa, la Iao, la Leo...) i la policia comença a posar-se nerviosa. No descarten la possibilitat que hi hagi un assassí en sèrie, perquè entre totes elles hi ha una petita vinculació. La Pepa ens explica els fets amb un hàbil joc de situacions que mantenen al lector a l’expectativa. Al final, dóna un bon cop d’efecte, però s’ho repensa i fa marxa enrere. L’altre final, el que s’intuïa en les últimes pàgines, tampoc no estava gens malament. Segur que l’autora continuarà experimentant.

“La noche seguía siendo calorosa. El aroma a dama de noche invadía las calles y callejuelas de la Ciudad de Barcelona. Desde las Ramblas llegaba el bullicio de los visitantes nocturnos; extranjeros en chanclas y pantalón corto se paseaban mostrando sus pieles irritadas por el sol. Vagabundos sentados en los bancos bebían de sus botellas con ansia y las viejas prostitutas se paseaban por la acera intentando beneficiarse a algún decrepito cliente con el que ganarse unos euros sin mucho esfuerzo”.

Bona setmana a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy