Les quatre vides de l'oncle Antoine (Xavier Aliaga)

En un moment o altre, algú t’haurà dit que quan es mori no deixarà petjada i que desfilarà, directament, pel carrer de l’oblit. I serà així sempre que, per exemple, no aparegui un familiar amb ganes de saber més i et tregui de l’anonimat en el qual, sigui dit de pas, potser ja hi estaves prou còmode. Qui sap... Arribat el cas, seria una bona manera de treure la pols a un passat que no ho és tant. Obrir finestres perquè entri l’aire.

Aquest familiar és en Xavier Aliaga, que va néixer a Madrid l’any 1970, tot i que s’ha criat a Xàtiva, al País Valencià. L’investigat és Antonio Aliaga, germà del seu pare, a qui ni tan sols va conèixer. Va morir jove i deixant poca informació sobre la seva vida. L’Antonio és el protagonista del llibre “Les quatre vides de l’oncle Antoine”, amb el qual en Xavier va guanyar la vint-i-setena edició del Premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler. Està publicat per Angle Editorial i té 222 pàgines. L’Antonio va fugir d’Espanya durant els primers anys de la postguerra, després que, suposadament, el seu cunyat el denunciés per les seves activitats antifranquistes. Vivia a Carcaixent, treballava de ferroviari, estava casat i tenia dues filles. Hem d’entendre que, si va deixar-ho tot de cop i volta, és perquè no tenia alternativa.

Com que l’Antonio va instal·lar-se a França va convertir-se en l’Antoine. Allà va formar una altra família, tot i que no va perdre el contacte amb la primera. S’hi va comunicar reiteradament per carta, demanant-li a la seva dona que es reunís amb ell i li portés les filles. La situació sorprèn i molt perquè ell ja havia refet la seva vida. D’algunes de les cartes en tenim referència i no són massa amistoses, per dir-ho d’alguna manera. Per saber més coses sobre el seu tiet, en Xavier es desplaça a França diversos cops, acompanyat del seu pare. Busquen familiars de l’Antoine. S’entrevisten amb gent, entren a Facebook, demanen informació a la Legió i al Partit Comunista; qualsevol cosa que puguin aportar d’ell serà benvinguda.

Malgrat els esforços, avançar no és fàcil. L’Antoine s’ha fet fonedís. Fa la sensació que la seva vida ha quedat coberta per una bona pàtina de misteri. La idea de l’autor és recuperar al seu desconegut tiet de l’oblit i, que en un tancar i obrir d’ulls, deixi de ser una persona anònima per sempre més. Agradarà a la seva família? Diuen que la veritat és dolorosa i no sempre triomfa del tot.

“Havies tornat de França amb la sensació que de les quatre vides del teu oncle, la del pare i ferroviari, la de l’activista en la clandestinitat, la del legionari i la de l’exiliat, la darrera presenta els contorns més nítids. Perquè, tot i que fora parcialment, Esperança, Conxa i Pere la van viure. T’han contat coses que el lector coneixerà més endavant. La resta de fets són encara una col·lecció de fotografies boiroses, desdibuixades. Mentre esperes notícies de la Legió, se t’ocorre que, tal vegada, siga possible documentar la participació d’Antonio en la lluita clandestina, lligar els vincles amb el PCE. Per la qual cosa hauries de poder accedir als arxius del partit. No serà difícil”.

Bona setmana a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy_