Zanón, autor de la imprescindible “Taxi”, torna a retratar una Barcelona fosca, plena de prostitutes i de turistes i amb uns lloguers cada cop més prohibitius. Una Barcelona en la qual no és fàcil sobreviure, amb molta droga, corrupció per tots els costats i un munt de gent que quasi t’obliga a canviar de vorera quan la veus. Millor prevenir que curar. En aquesta ciutat, trobem a un Pepe Carvalho més agre i irònic de què és habitual. Està molt malalt i fart de tot. No se suporta ni a ell mateix. Segueix encantant-li cuinar, però moltes vegades els plats que prepara amb delicadesa acaben a les escombraries sense ni tan sols tastar-los. La seva salut no està per fer volar coets. Les descripcions de totes les menges, fetes ben a poc a poc i amb afecte, són molt acurades. Zanón no ha volgut copiar Montalbán. Ha fet una reconstrucció del personatge molt interessant. Això sí, segueix parlant de futbol i del Barça. 1414 és la contrasenya del seu mòbil, dues vegades el número de Johan Cruyff.
L’investigador, que continua tenint Biscuter d’ajudant, troba a faltar al seu Escriptor, que Zanón sempre escriu amb la E majúscula. Només començar el llibre l’hi deixa un gest de complicitat sublim: “Feliços a Roma, Síria o Bangkok, però lluny de l’aeroport, que allà se m’hi va quedar un amic”. La crida desesperada del personatge al seu creador és constant al llarg de l’obra. Al costat del detectiu no hi ha la Charo, amb qui en el seu dia va tenir una bonica història d’amor. Queda clar que no ha pogut oblidar-la del tot. No ha pogut ni ha volgut, si no m’equivoco. Ara s’ha de conformar amb la seva Nòvia Zombi, que està perdudíssima. Són diversos els temes que Carvalho té sobre la taula: la desaparició d’una prostituta retardada, que podria estar enterrada a la muntanya de Montjuïc; un cas d'assetjament escolar i un doble assassinat, molt cruel, amb un munt de sospitosos. Serà capaç de resoldre els casos?
Per donar forma a la novel·la, Zanón beu molt de l’actualitat. Col·loca a Biscuter com a concursant de MasterChef (amb el famós plat “León come gamba” inclòs), fa un munt de referències al Procés i a la independència de Catalunya i també parla força del cas de l'agent de la guàrdia urbana acusada de matar a la seva parella. A Barcelona, Carvalho hi treballa. Sovint intercanvia opinions amb una periodista de La Vanguardia. A Madrid hi va ocasionalment per veure la citada Nòvia Zombi, que li dona més problemes que qualsevol altra cosa. El seu marit, un home important, la té mig segrestada. Estimar i ser estimat mai ha sigut fàcil, ni mai ho serà. “Problemes d’identitat” és una novel·la molt fosca, escrita amb un estil incisiu i molt ben treballat, cent per cent Zanón. Hauria sabut que l’havia escrita ell encara que no l’hagués signat. Per acabar, una anècdota: m’ha fet gràcia la predilecció de Carvalho i d’un amic seu advocat pels bars xinesos que fan tapes espanyoles. Sensacional.
“Em deixo caure a la Taverna Iberia, un dels pocs locals que encara rep població aborigen i que no ha estat trepitjat per cap dissenyador d’interiors. Per incidir encara més en la idea de resistència, és un local de pericos. Segur que al final de la barra hi ha Han Solo. Fotos de la visita dels Beatles a Espanya, i al fons, un mapa de la península ibèrica amb els seus celtes i els seus ibers i tots els localismes simpàtics. Miro Catalunya perquè ara per ara no hi ha passatemps més absorbent que preguntar-nos si som iguals o diferents, millors o més pobres o menys morenos, tot aquest circ que va començar portant polítics en helicòpter i vés a saber si no acaba igual”.
Bona setmana a totes i a tots.
@Jordi_Sanuy
No sé si em convè llegir aquesta novel·la. Què passa si el successor escriu el(s) personatge(s) millor que l'autor original?
ResponElimina