L’Halla i l’Ása són dues germanes bessones molt extravagants. Tenen cinquanta anys i són professores de cant i de ioga, respectivament. A totes dues les interpreta Halldóra Geirharosdóttir, nominada a millor actriu als Premis del Cinema Europeu. El pes de la història el porta l’Halla, que declara la guerra a la indústria de l’alumini amb tot un seguit de sabotatges. Arrenca cables elèctrics, fa caure torres... Es converteix en tot un malson per les autoritats, que no tenen ni la més mínima idea de qui perpetra totes aquestes accions. Un grup terrorista internacional? Les imatges de la dona corrent per les muntanyes amb una careta de Nelson Mandela posada, atacant a un drone que la persegueix, són espectaculars. Protegir el medi ambient a qualsevol preu. Sense fer mal ningú, sempre que sigui possible.
El més destacat de la pel·lícula és la música. Cada cop que entra en escena veiem als músics que la toquen: enmig de la muntanya, a casa de l’Halla, a l’aeroport. Tres músics i tres cantants, elles amb vestits tradicionals, que apareixen del no-res, com per art de màgia, en qualsevol moment. Original i absurd a la vegada. Igual d'absurda que l’aparició puntual i reiterada d’un turista que viatja en bicicleta i que sempre és on no hauria d’estar. El persegueix la mala sort. L’Halla no té parella ni descendència. Però compte: acaba de rebre una carta que l'autoritza a adoptar una nena d'Ucraïna. Feia molts anys que ho havia demanat i ho havia oblidat del tot. Això podria marcar un abans i un després en la seva vida. Fins i tot podria abandonar la seva lluita contra la potent i indignada indústria de l'alumini?
"La mujer de la montaña" va projectar-la el Cinema Edison de Granollers, en VO, divendres passat i ahir diumenge.
Bona setmana a totes i a tots.
@Jordi_Sanuy
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada