És que abans no érem així (Empar Moliner)

Està prohibit dir a algú que té cel·lulitis. Fer-ho, pot tenir greus conseqüències. Ho viuen en primera persona els protagonistes d’”Ester (sense hac)”, el segon dels onze contes curts que configuren “És que abans no érem així”, d’Empar Moliner (Santa Eulàlia de Ronçana, 1966). En aquest relat, la degradació de la Batet és esfereïdora. Moliner converteix situacions mundanes en surrealistes.

Obre el llibre “Una obra mestra”, amb una escriptora més pesada que una vaca en braços. Pressiona fins a punts insospitats a una companya que treballa amb ella a la ràdio llegeixi el seu últim llibre i en faci publicitat a les xarxes socials. L’estil de l’autora és dur i directe, amb un sentit de l’humor salvatge, negre com el carbó. A “Ja et porto, deixa”, torna a treballar l’exageració, amb una conversa entre una periodista i una becària que no s’acaba mai. La majoria d’’actrius’ d’aquest llibre són dones que volten la cinquantena, amb una certa addicció a l’alcohol i alguna també a les drogues. En queda constància, per exemple, a “El pregó” i a “Sheila (el conte de la lletera)”. Moliner també tracta temes relacionats amb la fidelitat (“Parella”) i amb la moda de  començar a fer esport a partir d'una certa edat: “Núria (diuen els metges que t’haig de parlar)”. Aquest últim és el més llarg de tots, amb 52 pàgines.

El relat que dona títol al llibre també té molta mala llet, amb una mare cridant l’atenció a la seva filla. L’Empar fa marxa enrere en el temps per demostrar que, generació darrere de generació, tots hem viscut situacions similars. Passa el temps, però res canvia. Completen l’obra “La garsa” –de només una pàgina-, “Roba amiga” i un increïble “Manual de bones pràctiques sexuals (recomanades)”, on torna a pervertir la realitat per portar-la fins a l'extrem, deixant a la vista virtuts i mancances. “És que abans no érem així” està publicat per Columna Edicions i té 233 pàgines. Ha sortit a la venda al mateix temps que el seu recull de contes “T’estimo si he begut”, que ben aviat portaran al teatre Dagoll Dagom, La Brutal i T de Teatre.

“Vaig donar un cop de porta a la cuina, que et va facilitar la marxa. Vas fer un petó a la nena i li vas dir que fes els deures, que a la tarda aniríeu a passeig (la nena ja havia fet els deures el dijous a la biblioteca, però tu no ho sabies). Si el primer dia que vas voler fer esport jo m’ho hagués pres bé (amb ironia, amb menyspreu simpàtic, amb escepticisme i admiració), no ens hauríem ficat a dins de la trituradora matrimonial on ens vam ficar, però això no m’hauria salvat. Aprimar-se t’hauria allunyat de mi igualment. Et vas aprimar i em vas trair. I ara ho estàs pagant, Tete”.

Bona setmana a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy