L'expedient de la meva mare (András Forgách)

Un dia rep una trucada que, en un tancar i obrir d'ulls, canvia una bona part del seu passat; i de la seva vida. Trenta anys després de la mort de la teva mare, András Forgách (Budapest, 1952) descobreix que ella no era realment qui es pensava i, malgrat tot, ha d'intentar seguir estimant-la. Explica aquesta experiència trencadora a "L'expedient de la meva mare", traduït per Jordi Giné de Lasa i Imola Nikolett Szabó.

En la primera part del llibre, titulada "La senyora Papai"-nom en clau de la seva mare-, Forgách ens explica les trobades que la dona manté amb els seus caps. Va fer d'informadora durant la Guerra Freda (entre el 70 i el 80), passant material 'delicat' sobre amics i familiars. Va prendre el relleu del seu marit, quan aquest ja no va poder seguir amb la feina que li havien encomanat. A Hongria, hi havia un control brutal de la població. Alguns delators, com el cas de la Bruria Forgách -que parlava hongarès, anglès i hebreu-, van renunciar a un part de la seva vida per fer costat a un suposat projecte de país. L'András va descobrir tot aquest enrenou l'any 2013, gràcies a una persona de l'Arxiu Policial de Budapest.

"L'expedient de la meva mare" és un llibre fosc, amb un ambient claustrofòbic. Els hongaresos sempre estan sota sospita, amatents… En la segona part, titulada "Bruria i Marcell", l'autor ens regala tot un seguit de poemes escrits des de la nova i dura realitat de la seva vida, basats en la informació acumulada sobre la seva família. En la tercera i última part del llibre, publicat per Angle Editorial, Forgách intenta explicar-nos com està ell i les sensacions viscudes per culpa d'aquest 'Dragon Khan' que es va desfermar en el seu interior quan menys s'ho esperava. Es limita a donar la informació que té. En cap moment, es planteja jutjar a la seva mare, morta des de l'any 1985. El llibre és dens i llarg, 367 pàgines, però la veritat és que és molt interessant. De vegades, quan menys t'ho esperes, tot pot canviar, com de la nit al dia. Forgách és escriptor, dramaturg, actor i escenògraf; la polivalència personificada.

"Hi ha coses que només podem entendre si ens passen a nosaltres. No hi ha cap altra manera de veure-les. Tan sols l’esdeveniment mateix ens pot donar informació sobre què és el que realment ha passat. En podem tenir idees si disposem d’una imaginació prou atrevida i salvatge, però només arribem a entendre-les si ho vivim de debò. Això és cert fins i tot si som incapaços o no estem disposats a posar l’esdeveniment en paraules, o ens és impossible fer-ho perquè no tan sols la descripció dels fets no podria aproximar-se a l’experiència viscuda, sinó perquè l’acabaria matant, aniquilant".

Bona setmana a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy