En una bona part de la novel·la, Alzamora recrea la llarga conversa entre March i Mascaró, als anys 50, al despatx que el primer tenia a Suïssa. Hi dona forma el Dr. Emili Tramulles, director de la Banca March, molt fidel al seu cap. Eren dos homes antagònics, amb idees molt clares de com arribar a la llibertat. March creia que el camí més recte eren els diners, que et donaven poder i, com a conseqüència, autonomia. Mascaró preferia arribar-hi a través del coneixement i de l'amor. Tot i ser molt diferents, es respectaven. March sempre va voler que Mascaró treballés per a ell, però mai no ho va aconseguir, tot i la seva insistència. Necessitava algú amb cultura que li fés costat. Per a March, la guerra era una gran oportunitat de negoci. Mascaró no hi estava d'acord. Res més lluny de la realitat.
Totes dues figures són apassionants. El banquer, casat amb Leonor, era un home ric i poderós, fundador de la companyia Transmediterránea i de la Banca March, per exemple. Va negociar amb Franco i va fer caure governs sencers, sent capaç de pactar coses alhora amb el Regne Unit i Alemanya. No tenia escrúpols. Mascaró va ser el màxim divulgador del pensament humanístic hindú a la cultura occidental, traduint el Bhagavad Gita. Va ser professor a Cambridge, convertint-se en un gran especialista en sànscrit. En la part final del llibre, la narradora és l'esposa d'en Mascaró, la Kathleeen, amb les idees molt clares. El matrimoni va tenir dos fills -la nena era discapacitada- i la dona sempre va patir per si ella estava o no a l'alçada. Compartir vida amb un geni, potser egoïsta i altiu, no sempre és fàcil. Van pasar per moments delicadíssims, sobretot per culpa del seu fill.
MASCARÓ A LA BBC I A TVE
De les anècdotes de la Kathleen em quedo amb la trobada entre Mascaró i dos components de The Beatles, a l'espai de televisió "The Frost Programme". Abans d'entrar en directe, George Harrison es va posar a cantar amb la filla del filòsof i li va signar un parell de discs. John Lennon, emprenyat, es va quedar al marge. En el directe, el filòsof i Harrison van connectar molt i, posteriorment, van escriure's al llarg de molts anys. Mascaró, a qui no agradava la televisió, va anar a la BBC una mica enganyat per la seva dona. Va ser el 29 de setembre del 67. Tretze anys més tard, el 14 d'abril del 1979, va aparèixer a TVE, per participar a La Clave, dirigit per José Luis Balbín. Allà va parlar de què suposen les religions per les persones i per les cultures. Seguiré buscant informació de tots dos personatges, perquè esta clar que van ser "Els reis del món". Una història apassionant.
"-No significa res, com és obvi -es va respondre el doctor Mascaró a ell mateix-. Diem: "En Tal té tants d'anys", i amb això sabem si és un infant, un jove, un adult o un vell. És a dir, sabem com de prop o de lluny es troba de la mort. Sempre d'acord amb unes previsions mitjanes de longevitat que també són trivials, no cal dir-ho. La mort, al cap i a la fi, ens pot arribar a qualsevol moment. Però nosaltres insistim a mesurar quanta vida hem gastat i quanta ens en queda encara. És una pretensió absurda, però també és indicativa de com ens aferrem a la vida. De com l'estimem".
Bona setmana (de confinament) a totes i a tots.
@Jordi_Sanuy
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada