Seguiré els teus passos (Care Santos)

Dos anys després de conèixer a la Reina, protagonista de "Tot el bé i tot el mal", tornem a saber coses d'ella gràcies a "Seguiré els teus passos", l'última novel·la de Care Santos (Mataró, 1970). No cal haver llegit l'anterior per submergir-se en aquesta, ja que tot està molt ben explicat. No hi falta res. A més a més, tant el seu fill, l'Albert; com l'Ulf, amb qui va arribar a un important acord 'laboral', queden en un discret segon pla.

La Reina és un personatge abassegador, amb una energia inesgotable. Fins que un dia, una trucada, amenaça de canviar-ho tot. Es posa en contacte amb ella un estudiós que pretén obrir la tomba on podria haver-hi enterrat el seu pare, mort en estranyes circumstàncies 44 anys enrere. Ella va créixer sola, sense fer-se massa preguntes. I les poques que es va atrevir a formular mai van ser contestades per la seva mare, actualment ingressada en una residència, vella i desmemoriada. Se'n resisteix fins al darrer moment, però al final decideix viatjar a Conques, al Pallars Jussà, per intentar saber d'on ve i cap a on va. Potser ha arribat el moment de descobrir qui era el misteriós Josep Gené. La seva increïble història ens portarà fins al 26 de gener de 1939, el dia que Barcelona va ser ocupada per les tropes de Franco. Gené era dels vencedors o dels vençuts? 

Com és habitual, Care Santos crea uns personatges profunds i amb moltes contradiccions. Com el mateix Josep, incapaç d'oblidar a la Mercè, la seva primera xicota, per molts anys que passin. El germà de la noia, l'Oleguer, també té molt pes específic en aquesta història fosca com el carbó. No vull explicar res que pugui perjudicar els possibles lectors, però sí que vull deixar constància de la quantitat de temes que es tracten en les 508 pàgines d'aquest llibre publicat per Columna. Entre altres, la necessitat de conèixer la veritat, el poder abusiu de l'església, l'esperit de supervivència, la facilitat d'acostumar-nos a tot (com podem comprovar en aquests dies de confinament) i les ganes d'estimar sense condicions. No sé si hi haurà tercera part, però em quedo amb les ganes de saber més coses de la Reina, de la Sara, de l'Ulf i, sobretot, del misteriós Antoni, que ho domina tot. El final és realment espectacular.

"Seguiré els teus passos", del qual se n'han imprès 15.000 exemplars, no s'ha pogut distribuir, per culpa de la crisi generada per la malaltia del Coronavirus. Esperem que arribi aviat a les llibreries i que els lectors de la Care el puguin gaudir al màxim. A mi, m'ha agradat molt. Fins i tot més que l'anterior.

"Durant el camí fins a la deixalleria, on la Reina espera veure per darrera vegada el que durant sis anys ha estat el seu cotxe, el mosso d'esquadra Pere no para de parlar. Li pregunta sobre de què l'han interrogat els seus col·legues de l'hospital i la Reina li explica que ha vist a la Judit, la mitja germana del Murgo, que entrava just abans que fugís el rus. Ell li pregunta si n'està segura i ella diu que sí, del tot, que és boníssima fisonomista, però a més la seva feina l'obliga a fixar-se bé en les cares. El Pere li demana a què es dedica. La Reina tria una versió resumida per explicar-li: és seleccionadora de personal del més alt nivell, a més de psicòloga i experta en detecció de mentida en el llenguatge no verbal".

Bona setmana (de confinament) a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy