Cavalcarem tota la nit (Carlota Gurt)

Les dificultats de viure en parella, el desig (sovint representat amb l'element aigua) i la venjança són alguns dels ingredients que marquen els contes de la Carlota Gurt (Barcelona, 1976), titulats "Cavalcarem tota la nit". És el Premi Mercè Rodoreda 2019 i està publicat per Proa. L'aigua la trobem a la pluja, a l'herba molla, en una piscina de plàstic (sensacional 'L'estiu etern') i en els llacs que una nedadora vol travessar ('La terra no em gronxa').

Gurt ens regala històries de gent aparentment 'normal', a les que dona una pàtina de surrealisme, el just i necessari per fer-nos reflexionar una mica. Aporta un aire nou a la literatura actual. A "Bèsties carnívores" critica la violència de gènere d'un grup d'amics que podria ser ben bé 'La Manada' i a "El dia de l'alliberament" diria que fa tot un al·legat a favor de l'eutanàsia. L'accés dels nens i nenes el porno, alguns hi accedeixen sense ni tan sols voler-ho, el tracta a "A totes", on també repassa les infidelitats de parella i la falta d'atenció als fills, que creixen massa de pressa. A la majoria dels personatges del llibre els costa ser feliços. Fa la sensació que no han acabat de trobar el seu lloc en aquesta societat malalta i poc empàtica.

He llegit una entrevista a la Carlota on explica que es va separar mentre escrivia el llibre. Potser per això, a moltes de les parelles que ens presenta en aquest llibre els costa entendre's i viure junts. Al ja citat "La terra no em gronxa", a "Un món sense balances" (a la verdulera l'ha deixat el marit) o a "Segons fets a la nostra mida", en el qual el seu protagonista ja està cansat de mirar cap a una altra banda i de fer tot allò que la seva dona li demana. L'amor s'ha acabat entre ells. També hi ha distàncies entre els protagonistes de "Primer va ser el cavall, després va venir l'escafandre", el relat que tanca el llibre, que és molt diferent de tots els altres. Algunes de les situacions que ens explica l'autora en aquests tretze relats només es poden superar amb coratge, molt de coratge, i pensant una mica en un mateix. De vegades, ens adonem que potser hem viscut massa pels altres. Puta vida.

"Ella es fica a la piscina. El terra altre cop rellisca. A les fosques no es distingeix res. Agafa aire i s'enfonsa sota l'aigua. Si s'hi estigués unes hores es podria quedar atrapada sota la capa d'algues verdes, com sota una capa de gel. Faria una bona Ofèlia de Millais amb la cabellera taronja, només li faltaria el vestit virginal. Toca el terra viscós amb el palmell. El fàstic l'empeny a sortir. Massa tard, les algues ja li han entrat pels orificis del cos i se li deuen haver instal·lat a l'úter, al timpà, al recte".

Bona setmana a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy