El vel de la deessa (Glòria Sabaté)

Any 1909. Barcelona. Pocs mesos després de la Setmana Tràgica. Hi ha un grup de dones, liderades per l’escriptora Ángeles López de Ayala, que creuen que ha arribat el moment de rebel·lar-se. I ho fan a través de la Societat Progressista Femenina. Elles són les protagonistes d’”El vel de la deessa”, de la barcelonina Glòria Sabaté. És el Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica. Té 350 pàgines i està publicat per Columna.

Entre altres, l’Ángeles compta amb el suport incondicional de la periodista Carme Karr i de la pintora Lluïsa Vidal, que també són personatges reals, com ella mateixa. No és el cas de la Rosa ni la seva filla Mariona, que treballen de modistes i també s’apunten a la causa. La Rosa havia servit a casa de l’espiritista Amalia Domingo Soler, que va morir d’una broncopneumònia l’any 1909. L’espiritisme, la francmaçoneria, el lliure pensament, la teosofia, el feminisme i el pacifisme les ajudaran, i molt, en la seva lluita per aconseguir la desitjada llibertat. També la persegueixen les deixebles de Paquita Verdaguer, reunides al voltant de la Junta de Dames Cooperadores. Aquest grup volia que les dones estiguessin molt ben preparades intel·lectualment, però, segons explica el llibre, “sotmeses a l’amo, al marit i a l’església”. López de Ayala les volia lliures del tot, sense condicionants.

“El vel de la deessa”, en part basat en fets reals, també és una gran història d’aventures. A través de l’espiritisme, López de Ayala i les seves companyes han de trobar un llibre que algú va salvar d’una crema conjunta. Si l’interpreten bé, les portarà directament cap a una relíquia oculta que els obrirà la porta de la llibertat. En aquesta cursa contra el temps, amb dolents inclosos, les nostres heroïnes comptaran amb el suport del bibliòfil Gaspar Homar i d’en Joan Anton, estudiant de la Universitat de Barcelona. És un suposat deixeble de Jaume Massó, impulsor de la Biblioteca de Catalunya i fundador de l’Institut d’Estudis Catalans. El 'mal' l'encarnen un metge i un capellà. No volen que es trenqui l’estatus actual i són capaços de qualsevol cosa per aconseguir-ho. El llibre, amb un final poètic, es llegeix francament bé. L’autora ens presenta un grup sòlid, inconformista i lluitador, que et roba el cor des de la primera pàgina. Interessant.

“L’havien educada per fer una vida devotament catòlica, i la revelació de la francmaçona la va trasbalsar: lluitava per les dones d’una manera molt diferent de com ho feien Paquita Verdaguer o Dolors Monserdà, que defensaven la família per damunt de tot, amb una mare esposa educada però submisa i fidel, lluny de temptacions. L’Ángeles, en canvi, els va proposar a ella i a la Carme explorar paisatges ignots a través de l’espiritisme, que havien d’entendre com una via de creixement i de llibertat, una llibertat que ella fins aleshores només havia pogut tastar a París, on va romandre poc més d’un any”.
Bona setmana a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy