Mata a tus ídolos (Toni Garcia Ramon)

Si ets afeccionat al món del cinema, “Mata a tus ídolos”, de Toni Garcia Ramon (Mataró, 1971), és un llibre recomanable. És curt, 187 pàgines, i està publicat per Catedral Books. Com tothom, el periodista també té els seus ídols particulars. Alguns van deixar de ser-ho després d’entrevistar-los. Actors i actrius que poden brillar a la pantalla, i perdre tota la llum quan se n’allunyen. La vida és dura; la mitomania, fràgil. Coses que passen.

La passió de Garcia pel setè art va començar l’any 1983, quan, després de molt insistir, els seus pares es van rendir i li van comprar un vídeo. No hi havia manera. En un dels capítols parla obertament de la relació que mantenia amb la seva mare. Ho fa d’una manera molt emotiva, amb el cor a la mà. No explicaré el motiu però la dona va formar un 'triangle imaginari' amb María Belón i Naomi Watts. “Mata a tus ídolos” és un recull d’anècdotes viscudes darrere de les càmeres, entre bambolines, després de passar-se mitja vida fent entrevistes, de festival en festival. Tot i que ens explica un munt de cops que li falla la memòria, fa un bon resum de les seves batalletes. Sense pèls a la llengua, d’una manera directa, àgil i divertida. Un actor que mai no va poder entrevistar? Paul Newman. I li sap greu.

Una de les històries que recull el llibre té com a protagonista a Harrison Ford. Volent o per descuit, l’actor que va donar vida a Indiana Jones li va robar el mòbil. Quan va acabar l’entrevista, en Toni va adonar-se que no el tenia. I el va anar a buscar al lavabo! També m’ha cridat l’atenció l’anècdota amb Tom Hanks i els problemes que el periodista va tenir en un aeroport per culpa de la maleta que servia per promocionar una pel·lícula, diria que ‘Polar Express’. Era un regal de l’actor californià. Un altre dels mites cinematogràfics que treu el cap en aquest llibre és Bill Murray. Sembla que té el vici d’entrar als restaurants i agafar patates dels plats de la gent que està menjant. “Si ho expliques, ningú et creuarà” diu Murray als comensals, segons Toni García. Sofia Coppola, Nicole Kidman i Al Pacino són tres dels molts artistes dels qui també parla d'una manera molt amena.

“Con La dalia negra ya no se quitó las gafas de sol, con Her le daba un poco igual con Don John, la única vez que he pasado con ella más de veinte minutos, parecía aburrida. No sé si de mí, de la película, o de ambas cosas.
La considero una actriz superlativa, pero las entrevistas no eran lo suyo. Y tampoco es que deban serlo, faltaría más. Pero es jodido ser el periodista cuando la estrella pasa de tu culo.
Aquella primera vez fue distinta y me atreviría a decir que gloriosa, aunque está mal que yo juzgue estas cosas.
-Scarlett, en la primera secuencia de la película, la platea ha empezado a a aplaudir.
-¿Te refieres a la escena de las bragas?
-Sí, a esa.
-¿Y tú crees que ha sido por mi culo o por las bragas?
-Pues... yo... no...
¿A tí que te gusta más, mi culo o mis bragas?”

Bona setmana a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy