El darrer cop d'arquet. Relats de Sherlock Holmes, IV (Sir Arthur Conan Doyle)

Viena Edicions segueix apostant per Sherlock Holmes. Acaba de posar a la venda “El darrer cop d’arquet”, el quart volum de relats del famós detectiu creat per Sir Arthur Conan Doyle (Edimburg, 1859 – Crowborough, Sussex, 1930). Està traduït al català per Xavier Zambrano i té 268 pàgines. L’epíleg el firma Josep Lluís Martín Berbois i inclou documentació inèdita. El llibre es va publicar per primer cop el 1917, 14 anys després del tercer.

En aquells temps, hi havia moltes ganes de tornar a llegir històries de Holmes. Europa estava immersa en la Primera Guerra Mundial i les alegries eren més aviat poques. Molts joves s’hi van deixar la vida, entre ells el fill de Conan Doyle. El famós personatge de ficció tenia previst fer un pas enrere per dedicar-se a l'apicultura. Un cop més, però, el convencen perquè continuï en actiu. El llibre el formen set relats. Un d’ells, “El darrer cop d’arquet”, és el que dona títol al llibre. És una efectiva història de lladres i serenos, amb espies, contra espies i més d’un desengany. A banda d’aquest, els dos més destacats són “El cercle roig” (amb un misteriós ‘inquilí’ que mai surt de l’habitació de l’hostal on s’amaga) i “L’urpa del diable”, amb gent que mor o perd l’enteniment quasi sense adonar-se, de manera misteriosa... Hi té alguna cosa a veure l’esperit del mal?

Dels altres quatre em quedo amb “Els plànols del Bruce Partington”, amb un assassinat a conseqüència del robatori dels plànols d’un submarí. Un dels protagonistes, perquè el cas és qüestió d’estat, és en Mycroft, el germà de Holmes. Completen el llibre “La desaparició de Lady Frances Carfax” (de qui ningú en sap res de fa temps), “El detectiu moribund” (amb Homes jugant les seves millors cartes d’actor, enganyant al seu amic Watson) i “Wisteria Lodge”, que comença amb un assassinat envoltat d’un munt d’incògnites. El cas seria irresoluble per la majoria de mortals, però la intuïció, la persistència i la capacitat de raonament de Sherlock Holmes són infinites. El llibre està escrit amb un estil àgil i visual. Molt fàcil de llegir.

“-Una altra copeta, Watson? –va dir Sherlock Holmes, tot allargant el braç amb què sostenia l’ampolla d’imperial Tokay.
El xofer rodanxó, que s’havia assegut a la taula, va atansar-li la copa de bon grat.
-És un bon vi, Holmes.
-Un vi notable, Watson. El nostre amic que jeu al sofà em va assegurar que prové de la reserva especial que Francesc Josep té al Palau Schönbrunn. ¿Us faria res obrir la finestra? Els vapors del cloroform esguerren la degustació.
La caixa forta estava oberta de bat a bat i Holmes, dret al davant, anava traient un dossier rere l’altre, els examinava i els empaquetava amb cura a la maleta de Von Bork...”).

El retorn de Sherlock Holmes (Relats, III)
Les memòries de Sherlock Holmes (Relats, II)
Les aventures de Sherlock Holmes

Bona setmana a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy