Germanes (Imma Monsó)

HI ha fans incondicionals de les festes Nadal; i gent que les detesta. En aquest segon grup segur que hi podríem incloure la Rita, una de les grans protagonistes de “Germanes”, l’última novel·la d’Imma Monsó (Lleida, 1959). Té 125 pàgines i està publicat per l'editorial Univers, amb unes boniques il·lustracions d’Ignasi Font. Tot passa en una casa aïllada de La Vall d’Aran; la casa que el pare de la Rita va comprar fa un munt d’anys i que acaba d’heretar ella.

La Rita n’està farta de celebrar el sopar de Nadal a la Vall -amb el que li queda de família- però no és capaç de desdir-se’n. Cada mes de novembre comença a obsessionar-se amb la trobada, fins al punt d’arribar a perdre el son. Pensa com argumentar la seva negativa, però la seva decisió sempre es va ajornant. I, quan s’adona, ja torna a estar asseguda a taula, amb la Germana, el Cunyat, el Nen, el Petit i la vella Palmira, que havia treballat per la família. Només ella i la Rita tenen nom de pila. Aquest any, tot comença amb un ‘misteri’ inesperat: desapareix de la nevera la pilota per fer la tradicional escudella. “Germanes” és un llibre força curiós, amb una bona dosi d’humor negre i situacions cent per cent kafkianes. Es nota que l’autora s’ha divertit escrivint-lo.

Més enllà de la Rita, quasi tot el protagonisme se l’emporta el Cunyat. És un home amb la sort de cara. Totes li ponen. Cada any, en aquest sopar de Nadal, és marca un propòsit i sempre l’aconsegueix. Tot allò que toca, acaba transformant-se en or, encara que no vulgui. Algun dia li agradaria tastar el fracàs, però no hi ha manera humana d'apropar-s'hi. El seu gran somni és viure a la Vall i vaguejar dia rere dia, sense cap obligació més. El Nen, que toca el piano, tampoc no està content amb la vida que porta. Potser també ha arribat el moment de canviar de vida, com el seu pare. El Petit en té prou amb el telèfon mòbil. La Germana va fent... Enmig d'aquest ambient tan enrarit, serà capaç la Rita de sortir-se amb la seva? De l’Imma Monsó ja havia llegit "La dona veloç", espectacular, i "L'aniversari"

“A finals de novembre començaven les nits sense son. Llargues hores d’infern destinades a entendre per què ho havia tornat a fer, per què no se’n desdeia amb una senzilla trucada quan encara podia fer-ho, per què havia caigut en un nou parany. Per què, en definitiva, havia acceptat fer-se càrrec, per vintè any consecutiu, del Sopar de Nadal. A mitjan desembre, quan ja no podia més de tanta vigília escruixidora, començava un insomni constructiu: llargues hores laborioses destinades a dissenyar un projecte sòlid, detallat i creïble per explicar la fugida imminent i definitiva de la cita familiar a la Vall. Cap al dia vint, posem al voltant del solstici d’hivern, ja havia enllestit el projecte d’alliberament”.

Bona setmana a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy