Obra maestra (Juan Tallón)

Com pot ser que una escultura de 38 tones desaparegui sense deixar rastre? Aquest és el punt de partida d’”Obra maestra”, l’última novel·la de Juan Tallón (Vilardevós, Ourense, 1975). Té 320 pàgines i està publicada per Anagrama. D’aquest autor, ja havia llegit "Rewind". Està plena d'ironia i, entre altres coses, reflexiona sobre l'art contemporani. Podríem parlar de crònica novel·lada, però també de llibre de no-ficció amb moltes pinzellades d'inventiva.

El protagonista d'aquesta apassionant història és l'escultor nord-americà Richard Serra. Per a molts, el millor de tots els que encara estan vius. Ell és un dels més de la setantena de narradors del llibre. N'hi ha més de reals que d'inventats. Tallón, però, mai va entrevistar-se amb ell. Les reflexions de l'artista surten de la ploma de l'autor. L'any 1986, el Museu Reina Sofia de Madrid va encarregar-li una escultura per a la seva inauguració. L'obra, Equal-Parallel/Guernica-Bengasi, estava formada per quatre blocs d'acer independens. Es va considerar com una obra mestra del minimalisme. El 1990 van traslladar-la a una nau d'Arganda del Rey. Quinze anys després, el Museu va voler recuperar-la, però, misteriosament, havia desaparegut. Macarrón S.A., l'empresa que la custodiava, feia temps que havia fet fallida. 

En un divertit joc de miralls, Tallón  'fa parlar' Serra, però també a gent del Museu, policies de la brigada de Patrimoni, la jutge que portava el cas, ministres, galeristes, polítics, vigilants, conductors de tràilers, serrallers i fins i tot a ell mateix. El llibre està format per les declaracions de tots els protagonistes, en diferents moments i anys. El calidoscopi del gallec és il·limitat i, com a conseqüència, hi ha molta riquesa d'opinions. Per alguns, la  desaparició també es considera una obra mestra. 38 tones d'acer que es van fer fonedisses sense que ningú s'adonés... Hi ha cites imaginàries i també de reals. No és fàcil diferenciar-les. Com que no trobaven Guernica-Bengasi, al final el Museu va demanar a Serra que en fes una rèplica i que li donés el rang d'original. Increïble, però cert. Un llibre original, divertit i molt ben escrit.

Tres apunts per acabar. M'agrada la idea de Serra que les obres no es poden descontextualitzar. Si les treus de l'entorn per on van ser creades, perden tot el seu sentit. Gràcies a Tallón, he descobert que l’artista nord-americà té un mur a la Verneda, a Barcelona. I l’últim. Sense tenir res a veure, “Obra maestra” m’ha recordat "Underground", el llibre d’Haruki Murakami en què entrevistava tot un seguit de persones vinculades, d’una manera o altra, amb l’atac amb gas sarín al metro de Tòquio, l’any 1995.

“Todas estas obras que vemos aquí se crearon desde el vacío. Así empezamos. No empezamos con el acero, no empezamos con lo que yo llamo la piel. Empezamos con el vacío y ese vacío genera lo que necesita que lo rodee. Me interesa el hecho de que el espacio sea tan importante como el material. Y eso sucede en muy pocos lugares; apenas en algunas obras de arquitectura, y en algunos paisajes, pero no es algo que suceda exclusivamente en la arquitectura o en la naturaleza, al menos desde el punto de vista con el que yo quiero tratarlos". 

 Bona setmana a totes i a tots. 

 @Jordi_Sanuy