Soc un boomer (Rafael Vallbona)

Qui són els 'boomers'? Doncs són les persones nascudes entre mitjans dels anys quaranta i dels anys seixanta, fills del boom econòmic que va seguir a la Segona Guerra Mundial. Un d'ells és Rafael Vallbona (Barcelona, 1960). N'hi ha uns catorze milions, entre els quals m'incloc, ja que vaig néixer al 68. El periodista i escriptor firma "Soc un boomer", la glòria i l'ocàs dels fills d'una generació. És un llibre curt (112 pàgines) i de mida petita, publicat per l'editorial Destino.

Només començar, Vallbona deixa clar que els boomers no van ser concebuts per canviar els designis polítics del país, i que no ho van fer. Sí que van servir per alterar la piràmide de la població i per capgirar moltes estructures del franquisme, com la mateixa educació. L'any 1985 més de la meitat dels habitants d'Espanya estaven per sota de la trentena. Entre altres coses, l'autor del llibre fa un repàs als canvis polítics viscuts a Catalunya i a les oportunitats perdudes per fer un país una mica més gran i millor. En l'actualitat, mols boomers estan a prop de jubilació, si no s'han jubilat ja. Queda clar que la bossa de les pensions se'n ressentirà moltíssim quan una bona part deixin de treballar. En l'actualitat, en són els seus principals contribuents. Com a tothom, la Covid-19 també ha deixat als boomers en una situació complicadíssima.

La paraula boomer es fa servir sovint de manera pejorativa, com reconeix el mateix Vallbona. El llibre acaba convertint-se en un repàs de les seves vivències personals i de l'evolució de Catalunya. Des del final d'una manera de fer política fins a una nova realitat. En els últims capítols, l'autor ens parla de música i ens fa una playlist de les cançons que més li agraden. A ell i a les persones que l'envolten. En resum, estem davant d'un títol que retrata la postguerra, passant per la mort del dictador Franco i arribant fins a l'actualitat.  Davant de catorze milions de naixements, tothom va haver d'improvisar moltíssim. Segons l'autor, els boomers, molt conservadors, van ser els culpables de les victòries electorals del PSOE. Un llibre que es llegeix d'una tirada. 

"Quan la dictadura es va adonar del fracàs de la seva escola pobra, adotzenadora i amb pudor de pixums, ja era tard. A més, la creació a correcuita d’instituts de batxillerat va portar a la docència una nova generació de professors ben preparats i, sobretot, majoritàriament allunyats dels postulats ideològics del règim. I, entre el que van aprendre a les aules i el que van desco brir pel carrer, les noies i els nois del baby-boom es van adonar que, com que no s’esperava res d’ells tret de reproduir mimèticament la mediocre existència que la dictadura imposava a la societat, no tenien res a perdre si intentaven conquerir alguns dels anhels que, mig d’amagat o per casualitat, havien descobert a classe, al pati, amb la colla, a l’agrupament escolta o arrambant en la penombra d’alguna discoteca de poble".

Bona setmana a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy