Una parella té un accident a la carretera. L'home està casat i no creu convenient avisar a emergències amb la seva amant al costat. Cal tenir el cap fred. Molt a contracor (o no), li acaba demanant que marxi a peu abans de fer la trucada. Tots dos són massa coneguts a la zona. Ell és el metge forense Kerman Sanginés i ella l'agent de la policia judicial Nerea Arruti. L'endemà, quan torna a la comissaria a treballar, no se'n sap avenir del que li expliquen els seus caps i explota per dins. Suposadament, en Kerman va morir cremat en l'accident. Ha corregut la veu que quan el cotxe es va estampar contra un arbre anava acompanyat d'una dona... que no era la seva esposa. Una misteriosa dona que es va fer fonedissa i que han de buscar sense perdre temps. I fins aquí puc explicar.
En un moment de desesperació, la Nerea -policia exemplar- va acceptar saltar-se les normes. No volia perjudicar a en Kerman, com ell li va demanar, i ben aviat va començar a patir-ne les conseqüències. Prefereix seguir sense dir la veritat i mirar d'esbrinar què va passar des que ella va marxar i va deixar al seu amant sa i estalvi. Està clar que ja pot descartar a la dona misteriosa, perquè és ella mateixa. És possible enterrar un secret per sempre? "Entre los muertos" és una novel·la addictiva i plena de girs que ens parla d'un amor prohibit, d'abús de poder, de corrupció, de tràfic de drogues i de la importància de saber superar les injustícies d'un passat que sempre està massa present. I tot a Illumbe, el poble fictici de la comarca d'Urdaibai -en plena natura-, que s'acaba transformant en un personatge més.
"Patricia, su mujer, llamó solo una vez en todo ese tiempo. Fue un momento tenso en medio de tanta felicidad. Era sábado por la tarde y bebíamos unas copas de vino frente a la chimenea. Kerman cogió la llamada y se metió en su despacho sin cerrar la puerta, así que le oí mentir. Hablarle de la aburrida monotonía de su fin de semana ermitaño en la playa, «ya sabes, todo igual». Le dijo que estaba trabajando en la reforma del granero, terminando uno de los baños de la planta baja. ¿Qué tal ella por Madrid?, preguntó. Yo estaba desnuda sobre la alfombra, con la copa en la mano, casi aguantando la respiración. Después, cuando Kerman regresó a mi lado, no supe si preguntarle por ella o si callarme. El cargo de conciencia, si tenía alguno, era suyo, y no quería abrumarlo. Pero él se sentó a mi lado, cogió su copa de vino y pasó por encima de la llamada como quien pasa la página de una noticia sin interés".
Altres novel·les de l'autor:
Bona setmana a totes i a tots.
@Jordi_Sanuy
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada