La playa de los ahogados (Domingo Villar)

Leo Caldas s'ha quedat orfe per sempre més. El seu creador, el gallec Domingo Villar, va morir el passat mes de maig, a 51 anys. Vaig assabentar-me'n mentre tenia entre mans "La playa de los ahogados", el segon dels llibres que configuren la trilogia dedicada al solitari i melancòlic inspector de la policia de Vigo. Està publicat per l'editorial Siruela i té 455 pàgines. Els altres dos, "Ulls d'aigua" i "L'últim vaixell", els vaig llegir en català, de Columna.

Tot sembla indicar que el pescador Justo Castelo, conegut com 'El Rubio', s'ha suïcidat. Troben el seu cos en una platja gallega, amb les mans lligades amb unes brides. El seu vaixell ha desaparegut. Però en Leo Caldas, més llest que la fam, no acaba de veure-ho clar. Acompanyat de l'aragonès Rafael Estévez, que no té gens de paciència, comencen a investigar. En Leo encara no ha oblidat l'Alba, la dona que el va deixar, i encara fuma com un carreter. Continua sent més conegut per la seva participació en el programa de ràdio d'Onda Vigo "Patrulla en las ondas" que pel fet de ser policia. I diria que no li fa massa gràcia, tot i que li obre moltes portes. Molt aviat descobreix que la mort d'en Justo pot estar relacionada amb l'enfonsament, anys enrere, del Xurelo, a l'illa de Sálvora.

M'agrada molt com escrivia Villar. Leo Caldas serà etern. Ens parla de casos que podrien ser reals, sense focs d'artifici ni girs innecessaris. Tot explicat amb molt de gust i sense presses. Tant en Leo com en Rafael són dos personatges ben treballats i plens de contradiccions. Pateixen com qualsevol persona normal. L'inspector té al seu únic tiet ingressat en un hospital; i el seu pare, que segueix fent vi, no té cap intenció de jubilar-se. En Sousa, capità del Xurelo, va morir ofegat, com ara en Justo, un dels mariners que l'acompanyava. Els altres dos eren en José Arias -que encara es guanya la vida pescant- i en Marcos Valverde, que fa de constructor. Caldrà fer-los unes quantes visites informatives... Gràcies per tot, Domingo. Descansa en pau.

"El inspector Leo Caldas se bajó del taxi y dio dos zancadas para evitar los charcos que inundaban la acera. Entró en el vestíbulo del hospital, se abrió paso entre la gente que esperaba frente a los ascensores y se dirigió a las escaleras. Subió hasta la segunda planta y avanzó por un pasillo flanqueado por hileras de puertas cerradas. Se detuvo ante la marcada con el número 211, la abrió ligeramente y miró al interior. Tras una mascarilla verde, un hombre dormía sobre la cama más próxima a la ventana. La televisión estaba encendida, sin voz, y la otra cama vacía y con las sábanas dobladas sobre el colchón. 

Consultó su reloj, volvió a cerrar la puerta y caminó hasta una sala de visitas situada al final del pasillo. Sólo halló a una mujer mayor cuyas ropas negras se destacaban contra el blanco de la pared. La anciana alzó la vista cuando Caldas asomó la cabeza, pero sus ojos regresaron decepcionados al suelo tras cruzarse con los del inspector". 

Bona setmana a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy