Cicatriz (Juan Gómez-Jurado)

A l'espera que es publiqui "Todo arde" -18 d'octubre-, vaig recuperant els llibres que Juan Gómez-Jurado (Madrid, 1977) va escriure abans de l'addictiva trilogia que configuren "Reina roja", "Loba negra" i "Rey blanco". D'ell també he llegit "El paciente", en què el protagonista viu 63 hores frenètiques, en un compte enrere sense aturador. A "Cicatriz", Simon Sax té 90 dies per demostrar que la seva aplicació de reconeixement d'imatges és fiable en un 74 per cent.

En Simon, sense parella ni pràcticament amics, està al capdavant d'una petita startup que ha creat LISA, per qui s'ha interessat Infinity, una grandíssima multinacional. Arriben a un acord perillós: 10 milions de dòlars si aconsegueixen el citat 74 per cent d'èxit. En cas contrari, ho perden tot. Fins fa poc, a la vida del jove investigador només hi havia dues persones importants: el seu germà Arthur (amb una trisomia del parell 21) i en Tom Wilson, el seu soci i advocat. És l'única persona en qui confia. Ara també hi ha la Irina Badia, una ucraïnesa a qui ha conegut a través d'una pàgina batejada amb el nom de russianwives. Poc després de l'arribada de la noia a Chicago, en Tom apareix assassinat, en un carreró apartat del centre de la ciutat. I fins aquí puc explicar...

Gómez-Jurado alterna els progressos de LISA i la investigació del crim amb la vida de la Irina des que era petita. La part actual ens la fa arribar en Simon, en primera persona. La més antiga, el narrador, en tercera. La noia vivia en una granja al peu dels Carpats, a Chkalova, a Ucraïna. Uns malfactors li van prendre la infantesa i la família. Des de llavors, va preparar-se a consciència per la vanjança. I ho va fer amb l'ajuda de "L'afganès", la crueltat feta persona. Ara, ha arribat el moment de cobrar totes les factures pendents. Què hi té a veure, en tot això, en Simon? "Cicatriz" -la noia en té una a la cara- és una història d'amor i també de mentides que es llegeix pràcticament d'una tirada. El llibre té 474 pàgines -amb un ritme vertiginós- i està publicat per D Bolsillo. Ja se n'han fet 38 edicions!

"Me inclino hacia delante y vomito en la enorme papelera cromada. Mi estómago se contrae como un limón exprimido hasta dejarlo seco. La oleada de sangre en mi cabeza hace que el tiempo se detenga a mi alrededor, y que sólo exista este borde frío metálico en el que me apoyo hasta que logro respirar con normalidad. 

-¿Estás bien, Simon? -dice Tom. 

El contacto con la mano de mi amigo en el hombro es tranquilizador, reconfortante. Al menos hasta que asiento. Entonces me agarra de la camisa y tira de mí hacia atrás, intentando enderezarme. Tengo que apoyarme en la pared para conseguirlo, porque Tom es un palmo más bajo que yo y pesa veinte kiloa menos".

@Jordi Sanuy