Mater (Martí Domínguez)

He llegit la majoria dels llibres de l'escriptor i biòleg Martí Domínguez (1966) des que el vaig conèixer als Premis Octubre, a València, fa un grapat d'anys. Els cobria habitualment per a COMRàdio. Amb "Mater", publicat la setmana passada, ha guanyat el Premi Proa de novel·la. Alguns l'han batejat com una història distòpica, però ell creu que l'escenari relatat podria ser factible i qui sap si el tenim més a prop del què pot semblar. Només s'avança en el temps?

En la nova i despersonalitzada societat, la gestació es du a terme fora del cos femení. Menys riscos per les dones. S'elimina el part, el patiment, les anestèsies i les baixes per maternitat. Les diferències amb els homes són cada cop més minses. També es tallen de soca-rel un munt de malalties. No és un fill a la carta, però s'hi acosta. El sexe és plaer, res més. La Zoe, estudiant de biotecnologia, no se salta cap protocol, però, misteriosament, queda embarassada, i decideix marxar de la ciutat per poder tenir la criatura. En la seva fugida, l'acompanya en Charles, sense ser-ne el pare. El nom no és una casualitat. Naturalista i enamorat dels pugons, el científic decideix ajudar-la. Sense esperar res a canvi.

"Mater" acaba sent una oda a la maternitat, com a gran origen de tot. Diu que les mares són la matriu del nostre ecosistema, "l'humus fecund que nodreix la nostra espècie". La galeria de personatges que passen per les 368 pàgines del llibre és àmplia, amb humans, robots i despietats cíborgs. És el cas de l'Ariel, que s'estarrufa com un gall amb les seves plomes. Violent al màxim. Per sobreviure, la Zoe i en Charles conviuen amb petites colònies humanes que s'han quedat al marge dels progressos científics. No volien seguir les normes establertes. Domínguez ens explica aquesta aventura a contrarellotge d'una manera molt visual i amb una prosa expeditiva i certament acurada. Un encert.

"No sé quan ho vaig sentir dins meu, però de colp i volta em vaig començar a sentir distinta. La gent ho notava i em preguntava, s’interessava per mi. Tenia èxit, vessava vitalitat, alguna cosa intangible que emanava de la meua pell i del meu cos, de tots i cadascun dels porus. Això ho vaig poder comprovar una nit de finals d’estiu que vaig eixir de festa. El pub es deia Helsinki, i el públic participava de manera molt activa en el xou, contava acudits, tocava la guitarra, hi havia cua per a pujar a l’escenari, després d’haver-te apuntat a una llista amateur. Era un lloc ben popular de la ciutat, dels locals d’esbarjo més antics, anterior a la Segregació, i a l’entrada venien samarretes i gorres amb el nom de l’establiment, clauers i tasses de porcellana com a records, tota mena de quincalleria".

Altres llibres comentats de l'autor: "El fracassat", "La sega", "L'assassí que estimava els llibres" i "L'esperit del temps". D'ell també he llegit "Les confidències del comte de Buffon" i "El somni de Lucreci".

@Jordi_Sanuy