La vida secreta de la Sylvia Nolan (Núria Pradas)

Una història d'amor que ni la distància ni l'espai són capaços d'esborrar. Una història d'amor, mal vista per les famílies de les protagonistes i per la societat, que queda esquinçada de soca-rel quan està en el seu màxim esplendor. Dues dones que s'estimen amb delit i sense amargar-se de  ningú. Dues dones que, durant la República, van apostar per un feminisme alliberador. Una futura escriptora i una jove periodista.

Tot això ens ho explica la Núria Pradas (Barcelona, 1954) a "La vida secreta de la Sylvia Nolan, publicat per Columna. Vaig començar-lo ahir al matí i l'he acabat aquesta tarda. La Sylvia, escriptora de fama internacional, mor a Nova York l'any 1964. Massa jove. De manera inesperada. La seva filla Idalia, de vint-i-cinc anys, fotògrafa de professió, se'n fa creus. Pensava que ho sabia tot de la seva mare, que la va pujar sola des de la mort del seu pare. S'adona que no és així quan l'advocat de la família li entrega una capsa amb unes cartes d'amor apassionades dirigides a la Sylvia. Estan firmades amb només una 'L'. Com que té la vida econòmicament solucionada, pot invertir temps i diners per intentar estirar el fil.

La pista més sòlida és una fotografia de l'any 1931, a Barcelona, on la Sylvia apareix acompanyada de la Lola Casanoves, una jove periodista, i de la Cecília Ibars, en aquells temps locutora de ràdio. A partir d'aquí, començarà una gran aventura que la portarà a la Ciutat Comtal, però també a París i a Ciutat de Mèxic. Farà el que sigui necessari per intentar localitzar a l'amant de la seva mare, si encara és viva. Pradas ens torna a regalar una novel·la elegant -marca de la casa- amb dues protagonistes principals que es fan estimar des d'un primer moment. Ens parla de secrets familiars, de feminisme, i d'un munt de dones periodistes que intenten obrir-se camí, en un món d'homes, enmig de la cruenta Guerra Civil. En la part final, cita un parell o tres de cops a la gran Mercè Rodoreda.

UNA MESCLA DE PRESENT I PASSAT

L'autora combina moments de la recerca de la Idalia amb les vivències de la seva mare amb la Lola i la Cecília, fent la lectura molt més atractiva. L'únic home que té una mica de pes en aquesta història és en Pau, el fil de la Cecília, de la mateixa edat que la filla de la Sylvia. M'ha fet gràcia que dues de les protagonistes es vestissin a Santa Eulàlia, botiga barcelonina a qui Pradas va dedicar un llibre: "Somnis a mida". D'ella darrerament també he llegit "L'aroma del temps" (2017), "Tota una vida per recordar" (2020) -Premi Ramon Llull- i la novel·la juvenil "El cant del cigne" (2022). "La vida secreta de la Sylvia Nolan" és un llibre àgil, romàntic i molt ben estructurat. Recomanable.

"La seva mare havia deixat darrere seu un llegat de bellesa. En tots els sentits. Tothom que l’havia coneguda, que l’havia llegida, recordaria per sempre la plenitud del seu cos i la brillantor de la seva ànima. La Idalia lamentava sovint no haver heretat cap d’aquells dons. Ella era menuda, prima; una mica fràgil. Amb els cabells tallats com els d’un noi i els vestits curts que havia posat de moda Mary Quant des de Londres, semblava una adolescent. Tampoc tenia, ho reconeixia, la fortalesa de caràcter de la Sylvia. No era una lluitadora com ella perquè no havia hagut de lluitar mai per res. La vida l’havia aviciat, l’hi havia donat tot a mans plenes. I també li havia pres molt aviat el que més estimava: els seus pares".

Jordi_Sanuy