En guerra (Enric Calpena)

"En guerra", del periodista i escriptor Enric Calpena (Barcelona, 1960), és una novel·la històrica que ens parla de les dificultats que va patir el Barça durant la Guerra Civil. El club va estar a punt de desaparèixer. De fet, després de l'assassinat del seu president, Josep Sunyol, l'agost de 1936, li va anar de ben poc. El llibre té 234 pàgines i està publicat per Edicions 62. L'any 2020, Calpena va treure "El primer capità", basat en la figura de Hans Gamper.

Un dels noms que es reivindiquen en el llibre és el de Rossend Calvet, secretari de la junta. Va impedir que el sindicat de la CNT els hi requisés el camp; i ho va fer d'una manera molt imaginativa. El seu sogre era en Manuel Torres, que s'encarregava del manteniment de les Corts. Tot quedava en família. En Rossend també va fer possible que el primer equip del Barça fes una gira molt llarga per Mèxic i els Estats Units per guanyar diners i poder pagar les 177 mil pessetes que es devien. La lliga espanyola estava aturada per la guerra i el club cada cop tenia menys recursos. Una gran quantitat de socis s'estaven donant de baixa. El futbol ja no era prioritari per ningú. Les coses escassejaven, començant pels aliments. La gira es va convertir en un miracle que no es podia desaprofitar.

El Messi de l'època era Martí Ventolrà; l'estrella que tothom volia veure. Extraordinari jugador i amb un físic envejable. A Mèxic també se'n van enamorar. El públic i Josefina Rangel Cárdenas, la filla del president de la República, Lázaro Cárdenas. Un altre dels noms coneguts de l'expedició era l'Àngel Mur, un atleta que va acabar convertint-se -després de llegir un munt- en el massatgista de l'equip. A l'expedició no hi va faltar un traïdor, que informava del que creia important als franquistes. El va acabar descobrint Rossend Calvet, que era a tot arreu. "En guerra" és un llibre ben documentat i entretingut que es llegeix de manera clara. La història és àgil i cent per cent visual. Una bona forma de descobrir com es va viure el malson de la Guerra Civil a Catalunya.

"Ho havia descobert durant el breu interrogatori al qual els va sotmetre allà mateix, a peu de carretera, a la caseta dels adobacamins. Un va dir que era diputat d’Esquerra Republicana —separatista, va pensar el tinent—; l’altre, el xofer, i el darrer era periodista. El plumífer estava tan nerviós que es va afanyar a aclarir que ell només era periodista esportiu, que anava en aquella comitiva perquè acompanyava el president del club de futbol Barcelona, que ell com a bon periodista era neutral i que la seva presència al cotxe no es podia atribuir a cap qüestió política".

@Jordi_Sanuy