Tot Messi i més (Jordi Puntí)

Poc es podia imaginar Jordi Puntí (Manlleu, 1967) que la seva ampliació i actualització de “Tot Messi” coincidiria en el temps amb els insistents rumors del retorn del crac argentí al Barça, dues temporades després de la seva traumàtica marxa al PSG. Ara el llibre es titula “Tot Messi i més”, té 192 pàgines i està publicat per l’editorial Empúries. És un títol imprescindible pels incondicionals del jugador de Rosario, com el mateix Puntí. 

El més nou és el capítol dedicat al Mundial de Qatar, presentat com un dietari i focalitzat, lògicament, en la figura de Messi. Comença el 15 de novembre del 2022 -l'endemà que el futbolista arribés a Abu Dhabi per afegir-se a la selecció- i acaba el 18 de desembre, amb la final entre l’”albiceleste” i França i el nostre protagonista aixecant el trofeu de campió. Messi ja no té res a envejar del gran Diego Armando Maradona. La Pulga ha disputat cinc campionats del món i qui sap si arribarà a temps de jugar-ne un sisè, el de Mèxic, Estats Units i Canadà, el 2026. Puntí també ha actualitzat altres dades del seu currículum esportiu. No descarta escriure una 'tercera part'. De fet, li agradaria, si l'extraterrestre continua acumulant gestes i èxits.

¿Com serà el futbol quan Messi es retiri? Citant Italo Calvino, Puntí diu que el davanter encarna les prediccions que l'italià feia per aquest mil·lenni: lleugeresa, rapidesa, exactitud, visibilitat i multiplicitat. Repassa la seva trajectòria des que va arribar al Barça amb 13 anys. El compara amb Maradona i Cristiano. Quan el portuguès es retiri, "continuarà reinventant-se i fent gols uns quants anys més". Hi ha capítols brutals, com el de les lesions, el dels tatuatges o el "Me'n recordo", amb perles com aquesta: "Me'n recordo de l'actor Ricardo Darín explicant que un dia Messi li va fer de taxista. Creuava el carrer Aragó, de Barcelona, i un cotxe li va tocar el clàxon. Darín s'hi va acostar, va veure que era Messi i el futbolista es va oferir a portar-lo a l'hotel on s'allotjava". Un geni.

"Tots els futbolistes professionals van ser, abans que res, un nen amb una pilota. Un nen que vol xutar alguna cosa. A vegades no els cal ni un contrincant, n’hi ha prou amb una paret, una mena de porteria o les ganes de tocar pilota. La sort de Leo Messi és que tenia dos germans més grans —Rodrigo i Matías— i tres cosins amb qui feia partidets, allò que a l’Argentina en diuen «un picadito». Coincidien molts diumenges a casa de la seva àvia materna, Celia, i jugaven matí i tarda. Tots vivien al mateix barri de Rosario i tots, també, van anar fent el mateix recorregut: primer, de ben petits, jugaven al Club de Fútbol Grandoli, a tocar de casa seva, i després van passar a Newell’s Old Boys".

@Jordi_Sanuy